Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ ingenerable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingenerable</title>

Etimologia: de generable

adjectiu No generable.

■ ingenerable

adjectiu No generable

■ ingeni

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingeni</title>

masculí Hisenda que conté una plantació de canya de sucre i en la qual hom obté el sucre.

■ ingeni

masculí Hisenda que conté una plantació de canya de sucre i en la qual hom obté el sucre

■ ingènit¹

| ingènita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingènit</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ingenĭtus, -a, -um, participi de ingignĕre ‘fer néixer dins’

adjectiu Congènit, connatural. Inclinacions ingènites a l’home.

Vegeu també:
ingènit²

■ ingènit¹

| ingènita

adjectiu Congènit, connatural Inclinacions ingènites a l’home Vegeu també ingènit 2

ingènit²

| ingènita

<title type="display">ingènit</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. ingenĭtus, íd., de in- privatiu i genitus, part. de gigno ‘engendrar’

adjectiu teologia Dit de Déu Pare, persona no engendrada en la Trinitat, sinó engendradora del Verb.

Vegeu també:
ingènit¹

ingènit²

| ingènita

adjectiu teologia Dit de Déu Pare, persona no engendrada en la Trinitat, sinó engendradora del Verb Vegeu també ingènit 1

■ ingent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingent</title>

Etimologia: del ll. ingens, -ntis, íd. 1a font: 1917, DOrt.

adjectiu Molt gran.

■ ingent

adjectiu Molt gran

■ ingenu

| ingènua

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingenu</title>

Etimologia: del ll. ingenuus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.

adjectiu

dret romà Nascut lliure.
Sense dissimulació, d’una franquesa innocent, candorós. És ingenu, sense cap malícia. Una noia ingènua. Una narració ingènua.

■ ingenu

| ingènua

adjectiu dret romà Nascut lliure Sense dissimulació, d’una franquesa innocent, candorós És ingenu, sense cap malícia Una noia ingènua Una narració ingènua

■ ingènuament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingènuament</title>

Partició sil·làbica: in_gè_nu_a_ment
Etimologia: de ingenu 1a font: 1696, DLac.

adverbi D’una manera ingènua, amb ingenuïtat, sinceritat.

■ ingènuament

adverbi D’una manera ingènua, amb ingenuïtat, sinceritat

■ ingenuïtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingenuïtat</title>

Partició sil·làbica: in_ge_nu_ï_tat
Etimologia: del ll. ingenuĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.

femení

Qualitat d’ingenu.
Acte propi d’una persona ingènua.

■ ingenuïtat

femení Qualitat d’ingenu Acte propi d’una persona ingènua

■ ingerència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingerència</title>

Partició sil·làbica: in_ge_rèn_ci_a
Etimologia: der. del ll. ingerens, -ntis, participi pres. de ingerĕre ‘introduir; llançar contra; imposar’ 1a font: 1888, DLab.

femení

Acció d’ingerir-se;
l’efecte.

■ ingerència

femení Acció d’ingerir-se l’efecte

■ ingerible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ingerible</title>

Etimologia: de ingerir

adjectiu Que pot ésser ingerit.

■ ingerible

adjectiu Que pot ésser ingerit

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ingenerable

■ ingeni

■ ingènit1 | ingènita

■ ingènit1 | ingènita

ingènit2 | ingènita

ingènit2 | ingènita

■ ingent

■ ingenu | ingènua

■ ingenu | ingènua

■ ingènuament

■ ingenuïtat

■ ingerència

■ ingerible

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ingènit¹

| ingènita

■ ingènit¹

| ingènita

ingènit²

| ingènita

ingènit²

| ingènita

■ ingenu

| ingènua

■ ingenu

| ingènua

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia