Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ inhabitabilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabitabilitat</title>

Etimologia: de inhabitable

femení Qualitat d’inhabitable.

■ inhabitabilitat

femení Qualitat d’inhabitable

■ inhabitable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabitable</title>

Homòfon: inevitable
Etimologia: del ll. inhabitabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu No habitable.

■ inhabitable

adjectiu No habitable

■ inhabitat

| inhabitada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabitat</title>

Etimologia: de habitar

adjectiu No habitat.

■ inhabitat

| inhabitada

adjectiu No habitat

■ inhabitual

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabitual</title>

Partició sil·làbica: in_ha_bi_tu_al
Etimologia: de habitual

adjectiu No habitual.

■ inhabitual

adjectiu No habitual

■ inhabitualment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabitualment</title>

Partició sil·làbica: in_ha_bi_tu_al_ment
Etimologia: de inhabitual

adverbi No habitualment.

■ inhabitualment

adverbi No habitualment

■ inhabituat

| inhabituada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhabituat</title>

Partició sil·làbica: in_ha_bi_tu_at
Etimologia: de habituar

adjectiu No habituat.

■ inhabituat

| inhabituada

adjectiu No habituat

■ inhalació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhalació</title>

Partició sil·làbica: in_ha_la_ci_ó
Etimologia: del ll. inhalatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.

femení

terapèutica

1. Acció d’inhalar;
2. l’efecte.
Substància o vaporització emprada en les inhalacions.

■ inhalació

femení terapèutica Acció d’inhalar l’efecte Substància o vaporització emprada en les inhalacions

■ inhalador

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhalador</title>

Etimologia: de inhalar

masculí terapèutica Aparell emprat en l’administració de les inhalacions.

■ inhalador

masculí terapèutica Aparell emprat en l’administració de les inhalacions

inhalant

<title type="display">inhalant</title>

adjectiu terapèutica Que pot ésser inhalat.

inhalant

adjectiu terapèutica Que pot ésser inhalat

■ inhalar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inhalar</title>

Etimologia: del ll. inhalare, íd. 1a font: 1868, DLCo.

verb transitiu terapèutica Aspirar, amb finalitats terapèutiques, certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats.

■ inhalar

verb transitiu terapèutica Aspirar, amb finalitats terapèutiques, certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ inhabitabilitat

■ inhabitable

■ inhabitat | inhabitada

■ inhabitat | inhabitada

■ inhabitual

■ inhabitualment

■ inhabituat | inhabituada

■ inhabituat | inhabituada

■ inhalació

■ inhalador

inhalant

■ inhalar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ inhabitat

| inhabitada

■ inhabitat

| inhabitada

■ inhabituat

| inhabituada

■ inhabituat

| inhabituada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia