Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ innocu

| innòcua

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innocu</title>

Etimologia: del ll. innocuus, -a, -um, íd.

adjectiu Que no fa mal. Una beguda innòcua.

■ innocu

| innòcua

adjectiu Que no fa mal Una beguda innòcua

■ innòcuament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innòcuament</title>

Partició sil·làbica: in_nò_cu_a_ment
Etimologia: de innocu

adverbi D’una manera innòcua.

■ innòcuament

adverbi D’una manera innòcua

■ innocuïtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innocuïtat</title>

Partició sil·làbica: in_no_cu_ï_tat
Etimologia: de innocu 1a font: 1888, DLab.

femení Qualitat d’innocu.

■ innocuïtat

femení Qualitat d’innocu

■ innombrable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innombrable</title>

Etimologia: de nombrar

adjectiu Massa en nombre per a ésser comptats. Innombrables com els estels.

■ innombrable

adjectiu Massa en nombre per a ésser comptats Innombrables com els estels

■ innombrablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innombrablement</title>

Etimologia: de innombrable

adverbi D’una manera innombrable.

■ innombrablement

adverbi D’una manera innombrable

■ innomenable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innomenable</title>

Etimologia: de nomenable

adjectiu No nomenable.

■ innomenable

adjectiu No nomenable

■ innominable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innominable</title>

Etimologia: del ll. innominabĭlis, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Que hom no pot anomenar.

■ innominable

adjectiu Que hom no pot anomenar

■ innominat

| innominada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innominat</title>

Etimologia: del ll. innominatus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.

adjectiu Que no té nom.

■ innominat

| innominada

adjectiu Que no té nom

■ innovació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innovació</title>

Partició sil·làbica: in_no_va_ci_ó
Etimologia: del ll. innovatio, -ōnis, íd. 1a font: 1312

femení

1. Acció d’innovar;
2. l’efecte.
botànica Brot o renou d’una molsa.

■ innovació

femení Acció d’innovar l’efecte botànica Brot o renou d’una molsa

■ innovador

| innovadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">innovador</title>

Etimologia: del ll. td. innovator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.

adjectiu i masculí i femení Que innova.

■ innovador

| innovadora

adjectiu i masculí i femení Que innova

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ innocu | innòcua

■ innocu | innòcua

■ innòcuament

■ innocuïtat

■ innombrable

■ innombrablement

■ innomenable

■ innominable

■ innominat | innominada

■ innominat | innominada

■ innovació

■ innovador | innovadora

■ innovador | innovadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ innocu

| innòcua

■ innocu

| innòcua

■ innominat

| innominada

■ innominat

| innominada

■ innovador

| innovadora

■ innovador

| innovadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia