Es mostren 88940 resultats

■ instal·lació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instal·lació</title>

Partició sil·làbica: ins_tal_la_ci_ó
Etimologia: de instal·lar 1a font: s. XX, Oller
    femení
    1. Acció d’instal·lar o instal·lar-se;
    2. l’efecte. La instal·lació dels mobles.
  2. plural Conjunt d’obres efectuades en un immoble per tal d’adaptar-lo a la seva funció. Instal·lacions esportives. Instal·lacions d’una empresa.
  3. art Manifestació artística que consisteix en la disposició de diversos elements, manipulats o no, en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o el pedestal i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai.
  4. tecnologia
    1. Col·locació i muntatge d’un conjunt d’aparells, conduccions, accessoris, etc., per a un ús o servei.
    2. Conjunt d’aparells, conduccions, etc., instal·lats.

■ instal·lació

femení Acció d’installar o installar-se l’efecte La installació dels mobles plural Conjunt d’obres efectuades en un immoble per tal d’adaptar-lo a la seva funció Installacions esportives Installacions d’una empresa art Manifestació artística que consisteix en la disposició de diversos elements, manipulats o no, en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o el pedestal i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai tecnologia Collocació i muntatge d’un conjunt d’aparells, conduccions, accessoris, etc, per a un ús o servei Conjunt d’aparells, conduccions, etc, installats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instal·lador
| instal·ladora

■ instal·lador
| instal·ladora

adjectiu i masculí i femení Que installa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instal·lar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instal·lar</title>

Etimologia: del fr. installer, b. ll. installare ‘donar possessió d’un benefici esclesiàstic’, der. de stallum ‘setial de cor’, del fr. ant. estal ‘taulell’, frànc. *stall ‘estatge’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu Posar en possessió d’un càrrec o una dignitat.
    1. transitiu Posar algú en un lloc perquè hi romangui més o menys temps, especialment perquè hi sojorni o hi resideixi. Instal·laren l’accidentat en un llit. On instal·larem els hostes?
    2. pronominal Acomodar-se, establir-se, passar a ocupar un estatge. Es van instal·lar al pis de dalt.
  3. transitiu
    1. Posar alguna cosa en el lloc que li és destinat o reservat. Instal·lar els llibres a la prestatgeria.
    2. per extensió Posar en el lloc destinat a un ús o servei l’equipament necessari. Instal·lar una clínica.
    3. tecnologia Establir, muntar un conjunt de peces o aparells per a un ús o servei.

■ instal·lar

verb transitiu Posar en possessió d’un càrrec o una dignitat transitiu Posar algú en un lloc perquè hi romangui més o menys temps, especialment perquè hi sojorni o hi resideixi Installaren l’accidentat en un llit On installarem els hostes pronominal Acomodar-se, establir-se, passar a ocupar un estatge Es van installar al pis de dalt transitiu Posar alguna cosa en el lloc que li és destinat o reservat Installar els llibres a la prestatgeria per extensió Posar en el lloc destinat a un ús o servei l’equipament necessari Installar una clínica tecnologia Establir, muntar un conjunt de peces o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instància</title>

Partició sil·làbica: ins_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. instantia ‘imminència, proximitat; aplicació assídua; demanda insistent’ 1a font: 1318
    femení
    1. Acció d’instar, d’insistir a demanar. Ho feu a instàncies teves.
    2. Sol·licitud escrita a una autoritat o a un superior.
  2. Impugnació d’una resposta donada a un argument.
  3. dret processal Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia. Primera, segona, tercera instància.
  4. en darrera (o en última) instància locució adverbial Al capdavall, com a últim recurs.

■ instància

femení Acció d’instar, d’insistir a demanar Ho feu a instàncies teves Sollicitud escrita a una autoritat o a un superior Impugnació d’una resposta donada a un argument dret processal Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia Primera, segona, tercera instància en darrera o en última instància locució adverbial Al capdavall, com a últim recurs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instant</title>

Etimologia: del ll. instans, -ntis ‘present; urgent; amenaçant’, participi pres. de instare ‘estar al damunt; urgir; acorralar; insistir’; d’on el sentit substantivat de ‘moment’, porció de temps ‘present, urgent, que ens encalça amb la seva fugacitat’ 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Que insta, que urgeix.
  2. masculí Porció de temps brevíssima.
  3. a cada instant Amb molta freqüència, repetidament.
  4. a l’instant (o a poc instant) Al cap d’un temps brevíssim.

■ instant

adjectiu Que insta, que urgeix masculí Porció de temps brevíssima a cada instant Amb molta freqüència, repetidament a l’instant o a poc instant Al cap d’un temps brevíssim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instantaneïtat

■ instantaneïtat

femení Qualitat d’instantani
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instantani
| instantània


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instantani</title>

Etimologia: del b. ll. instantaneus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que no dura sinó un instant, d’una duració imperceptible. Fou una visió instantània.
    1. Que s’esdevé a l’instant, immediatament. Un medicament d’efecte instantani.
    2. Dit de l’aliment que es dissol immediatament en un líquid. Cacau, cafè instantani.
  3. fotografia instantània (o simplement instantània) fotografia
    1. Fotografia obtinguda amb un temps d’exposició molt curt.
    2. per extensió Fotografia obtinguda amb una càmera fotogràfica elemental.
    3. Procediment fotogràfic basat en la utilització d’una pel·lícula que és revelada automàticament quan surt, un cop exposada, de la càmera fotogràfica.

■ instantani
| instantània

adjectiu Que no dura sinó un instant, d’una duració imperceptible Fou una visió instantània Que s’esdevé a l’instant, immediatament Un medicament d’efecte instantani Dit de l’aliment que es dissol immediatament en un líquid Cacau, cafè instantani fotografia instantània o simplement instantània fotografia Fotografia obtinguda amb un temps d’exposició molt curt per extensió Fotografia obtinguda amb una càmera fotogràfica elemental Procediment fotogràfic basat en la utilització d’una pellícula que és revelada automàticament quan surt, un cop exposada, de la càmera fotogràfica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instantàniament

■ instantàniament

adverbi D’una manera instantània, en un instant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

instantització


<title type="display">instantització</title>

Partició sil·làbica: ins_tan_tit_za_ci_ó
Etimologia: de instant
femení alimentació, indústries alimentàries Procés aplicat a certs aliments i begudes per aconseguir productes dessecats d’una ràpida reconstitució en afegir-los aigua.

instantització

femení alimentació, indústries alimentàries Procés aplicat a certs aliments i begudes per aconseguir productes dessecats d’una ràpida reconstitució en afegir-los aigua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instantment

■ instantment

adverbi D’una manera instant
Traducció