Es mostren 88940 resultats

■ instituïble

■ instituïble

adjectiu Que pot ésser instituït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instituïdor
| instituïdora

■ instituïdor
| instituïdora

adjectiu i masculí i femení Que institueix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instituir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instituir</title>

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ir
Etimologia: del ll. instituĕre, íd. 1a font: s. XIII, Usatges
    verb transitiu
    1. Fundar, establir, iniciar una cosa amb la intenció que duri. Instituir un orde religiós.
    2. instituir hereu (algú) dret Fer-lo hereu per testament.
  2. antigament Instruir.

■ instituir

verb transitiu Fundar, establir, iniciar una cosa amb la intenció que duri Instituir un orde religiós instituir hereu algú dret Fer-lo hereu per testament antigament Instruir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">institut</title>

Etimologia: del ll. institutum, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
  1. catolicisme
    1. Regla d’un orde o congregació religiosa, establerta en el moment de la seva fundació.
    2. Orde, congregació religiosa, etc., instituïts per aquesta regla.
  2. [abreviatura inst.] Corporació científica, literària, artística.
  3. [abreviatura inst.]
    1. Centre d’estudis especialitzats.
    2. ensenyament Centre estatal d’ensenyament secundari.

■ institut

masculí catolicisme Regla d’un orde o congregació religiosa, establerta en el moment de la seva fundació Orde, congregació religiosa, etc, instituïts per aquesta regla abreviatura inst Corporació científica, literària, artística abreviatura inst Centre d’estudis especialitzats ensenyament Centre estatal d’ensenyament secundari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ institutor
| institutriu

■ institutor
| institutriu

masculí i femení Persona encarregada de l’educació i instrucció d’un o més joves
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrucció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instrucció</title>

Partició sil·làbica: ins_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. instructio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
    1. Acció d’instruir o d’instruir-se;
    2. l’efecte. La instrucció de la joventut, del poble. Un home sense instrucció.
    3. organització militar Exercicis pràctics que executen les tropes.
    4. instrucció del sumari dret processal Activitat investigadora, duta a terme pel jutge d’instrucció, preparatòria del judici penal, que recull els elements d’interès per al procés.
    5. instrucció militar organització militar Instrucció exigida a tots els individus de l’exèrcit, per a capacitar-los per a les missions que hom els confia.
    6. instrucció pública ensenyament Instrucció a càrrec de l’estat.
    7. jutge d’instrucció dret processal Jutge que instrueix les causes.
  2. plural Ordres, explicacions, etc., donades a algú sobre la manera de conduir un afer.
  3. informàtica Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.

■ instrucció

femení Acció d’instruir o d’instruir-se l’efecte La instrucció de la joventut, del poble Un home sense instrucció organització militar Exercicis pràctics que executen les tropes instrucció del sumari dret processal Activitat investigadora, duta a terme pel jutge d’instrucció, preparatòria del judici penal, que recull els elements d’interès per al procés instrucció militar organització militar Instrucció exigida a tots els individus de l’exèrcit, per a capacitar-los per a les missions que hom els confia instrucció pública ensenyament Instrucció a càrrec de l’estat jutge d’instrucció dret…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instructiu
| instructiva

■ instructiu
| instructiva

adjectiu Que serveix per a instruir, que instrueix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instructor
| instructora

■ instructor
| instructora

adjectiu i masculí i femení Que instrueix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instruïble

■ instruïble

adjectiu Susceptible d’ésser instruït
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instruir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instruir</title>

Partició sil·làbica: ins_tru_ir
Etimologia: del ll. instruĕre ‘edificar; disposar; fornir; equipar; instruir’ (cf. construir) 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Donar a algú coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica. Instruir els infants en el respecte envers la naturalesa.
    2. pronominal Rebre algú coneixements. S’instruïa llegint els filòsofs antics.
  2. transitiu dret processal Posar una causa en estat d’ésser jutjada, formalitzar un procés.

■ instruir

verb transitiu Donar a algú coneixements o informacions, especialment d’una manera metòdica Instruir els infants en el respecte envers la naturalesa pronominal Rebre algú coneixements S’instruïa llegint els filòsofs antics transitiu dret processal Posar una causa en estat d’ésser jutjada, formalitzar un procés
Informació complementària
Traducció