Es mostren 88940 resultats

■ instruït
| instruïda

■ instruït
| instruïda

adjectiu Que ha rebut, que té, instrucció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrument


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instrument</title>

Etimologia: del ll. instrumentum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Objecte fabricat, eina, aparell, etc., de què hom se serveix per a fer una operació, produir un efecte, etc.
    2. música Aparell emprat per a produir sons musicals. Instruments de corda, de vent, de percussió.
    3. instrument de reflexió nàutica Denominació genèrica de tot instrument que, basant-se en les lleis de la reflexió de la llum sobre miralls plans, és emprat a bord de les naus per tal de mesurar certs angles.
  2. per extensió
    1. Allò de què hom se serveix per a fer alguna cosa, per a obtenir un resultat.
    2. dret Escriptura o document amb el qual és justificada o provada alguna cosa.

■ instrument

masculí Objecte fabricat, eina, aparell, etc, de què hom se serveix per a fer una operació, produir un efecte, etc música Aparell emprat per a produir sons musicals Instruments de corda, de vent, de percussió instrument de reflexió nàutica Denominació genèrica de tot instrument que, basant-se en les lleis de la reflexió de la llum sobre miralls plans, és emprat a bord de les naus per tal de mesurar certs angles per extensió Allò de què hom se serveix per a fer alguna cosa, per a obtenir un resultat dret Escriptura o document amb el qual és justificada o provada alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instrumentació</title>

Partició sil·làbica: ins_tru_men_ta_ci_ó
Etimologia: de instrumentar
    femení
    1. tecnologia Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura).
    2. instrumentació aeronàutica aeronàutica Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
  2. música Ciència o art de distribuir el material sonor, en una obra musical, entre els diferents instruments que han d’interpretar-la.

■ instrumentació

femení tecnologia Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments especialment instruments de mesura instrumentació aeronàutica aeronàutica Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell música Ciència o art de distribuir el material sonor, en una obra musical, entre els diferents instruments que han d’interpretar-la
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">instrumental</title>

Etimologia: de instrument
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’instrument.
    2. Que serveix d’instrument.
  2. masculí gramàtica En algunes de les llengües indoeuropees, dit del cas que indica el mitjà amb el qual és efectuada una acció.
  3. masculí medicina Conjunt d’instruments professionals del metge o del cirurgià.
  4. música
    1. adjectiu Dit de la música escrita per a un conjunt d’instruments o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
    2. masculí Conjunt d’instruments d’una orquestra o banda de música.
  5. causa instrumental filosofia Allò que serveix de mitjà per a la producció d’un efecte.

■ instrumental

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’instrument Que serveix d’instrument masculí gramàtica En algunes de les llengües indoeuropees, dit del cas que indica el mitjà amb el qual és efectuada una acció masculí medicina Conjunt d’instruments professionals del metge o del cirurgià música adjectiu Dit de la música escrita per a un conjunt d’instruments o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana masculí Conjunt d’instruments d’una orquestra o banda de música causa instrumental filosofia Allò que serveix de mitjà per a la producció d’un efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentalització

■ instrumentalització

femení Acció d’instrumentalitzar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentalitzar

■ instrumentalitzar

verb transitiu Utilitzar algú o alguna cosa, servir-se’n com un instrument per a aconseguir un fi particular Instrumentalitzar la cultura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentalment

■ instrumentalment

adverbi Com a instrument
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentar

■ instrumentar

verb transitiu música Efectuar la instrumentació d’una obra musical dret Escripturar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ instrumentari
| instrumentària

■ instrumentari
| instrumentària

adjectiu dret Relatiu a un instrument legal Testimoni instrumentari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

instrumentatiu
| instrumentativa


<title type="display">instrumentatiu</title>

Partició sil·làbica: ins_tru_men_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. instrumentatus, participi de instrumentare ‘consignar en un document’
adjectiu lingüística Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta.

instrumentatiu
| instrumentativa

adjectiu lingüística Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta