Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ insubordinació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubordinació</title>

Partició sil·làbica: in_su_bor_di_na_ci_ó
Etimologia: de insubordinar

femení Manca de subordinació, d’obediència a l’autoritat.

■ insubordinació

femení Manca de subordinació, d’obediència a l’autoritat

■ insubordinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubordinar</title>

Etimologia: de subordinar

verb

transitiu Provocar la insubordinació de soldats, alumnes d’una escola, etc. La falta de provisions va acabar insubordinant les tropes.
pronominal Mancar a la subordinació o obediència a l’autoritat. L’exèrcit es va insubordinar contra el govern.

verb transitiu Provocar la insubordinació de soldats, alumnes d’una escola, etc La falta de provisions va acabar insubordinant les tropes pronominal Mancar a la subordinació o obediència a l’autoritat L’exèrcit es va insubordinar contra el govern

■ insubornable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubornable</title>

Etimologia: de subornable

adjectiu No subornable.

■ insubornable

adjectiu No subornable

ínsubre

<title type="display">ínsubre</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent als ínsubres.
masculí i femení història Individu d’un poble celta, procedent de la Gàl·lia, que s’establí al nord d’Itàlia (regió de Milà) vers el segle V aC.

ínsubre

adjectiu Relatiu o pertanyent als ínsubres masculí i femení història Individu d’un poble celta, procedent de la Gàllia, que s’establí al nord d’Itàlia regió de Milà vers el segle V aC