Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ insubordinar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubordinar</title>

Etimologia: de subordinar

verb

transitiu Provocar la insubordinació de soldats, alumnes d’una escola, etc. La falta de provisions va acabar insubordinant les tropes.
pronominal Mancar a la subordinació o obediència a l’autoritat. L’exèrcit es va insubordinar contra el govern.

■ insubordinar

verb transitiu Provocar la insubordinació de soldats, alumnes d’una escola, etc La falta de provisions va acabar insubordinant les tropes pronominal Mancar a la subordinació o obediència a l’autoritat L’exèrcit es va insubordinar contra el govern

■ insubornable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubornable</title>

Etimologia: de subornable

adjectiu No subornable.

■ insubornable

adjectiu No subornable

ínsubre

<title type="display">ínsubre</title>

adjectiu Relatiu o pertanyent als ínsubres.
masculí i femení història Individu d’un poble celta, procedent de la Gàl·lia, que s’establí al nord d’Itàlia (regió de Milà) vers el segle V aC.

ínsubre

adjectiu Relatiu o pertanyent als ínsubres masculí i femení història Individu d’un poble celta, procedent de la Gàllia, que s’establí al nord d’Itàlia regió de Milà vers el segle V aC

■ insubsistència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubsistència</title>

Partició sil·làbica: in_sub_sis_tèn_ci_a
Etimologia: de insubsistent

femení Manca de subsistència, qualitat d’insubsistent.

■ insubsistència

femení Manca de subsistència, qualitat d’insubsistent

■ insubsistent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubsistent</title>

Etimologia: de subsistent

adjectiu

No subsistent.
especialment Mancat de fonament o raó.

■ insubsistent

adjectiu No subsistent especialment Mancat de fonament o raó

■ insubstancial

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubstancial</title>

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_al
Etimologia: de substancial

adjectiu

No substancial.
especialment Sense substància, de poca substància.

■ insubstancial

adjectiu No substancial especialment Sense substància, de poca substància

■ insubstancialitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubstancialitat</title>

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_a_li_tat
Etimologia: de insubstancial 1a font: s. XX, Oller

femení Qualitat d’insubstancial.

■ insubstancialitat

femení Qualitat d’insubstancial

■ insubstancialment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubstancialment</title>

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_al_ment
Etimologia: de insubstancial

adverbi D’una manera insubstancial.

■ insubstancialment

adverbi D’una manera insubstancial

■ insubstituïble

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insubstituïble</title>

Partició sil·làbica: in_subs_ti_tu_ï_ble
Etimologia: de substituïble 1a font: c. 1900, Vayreda

adjectiu No substituïble.

■ insubstituïble

adjectiu No substituïble

■ insuccés

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuccés</title>

masculí [plural insuccessos] Manca de succés, mal èxit.

■ insuccés

masculí plural insuccessos Manca de succés, mal èxit