Es mostren 88934 resultats

■ insubstancial

insubstancial

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_al
Etimologia: de substancial
    adjectiu
  1. No substancial.
  2. especialment Sense substància, de poca substància.

■ insubstancial

adjectiu No substancial especialment Sense substància, de poca substància
Informació complementària
Traducció

■ insubstancialitat

insubstancialitat

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_a_li_tat
Etimologia: de insubstancial 1a font: s. XX, Oller
femení Qualitat d’insubstancial.

■ insubstancialitat

femení Qualitat d’insubstancial
Traducció

■ insubstancialment

insubstancialment

Partició sil·làbica: in_subs_tan_ci_al_ment
Etimologia: de insubstancial
adverbi D’una manera insubstancial.

■ insubstancialment

adverbi D’una manera insubstancial
Traducció

■ insubstituïble

insubstituïble

Partició sil·làbica: in_subs_ti_tu_ï_ble
Etimologia: de substituïble 1a font: c. 1900, Vayreda
adjectiu No substituïble.

■ insubstituïble

adjectiu No substituïble
Traducció

■ insuccés

insuccés

masculí [plural insuccessos] Manca de succés, mal èxit.

■ insuccés

masculí plural insuccessos Manca de succés, mal èxit
Informació complementària
Traducció

■ insuficiència

insuficiència

Partició sil·làbica: in_su_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. td. insufficientia, íd. 1a font: 1393
    femení
  1. Qualitat d’insuficient, manca de suficiència. La insuficiència dels seus coneixements. La insuficiència de provisions.
  2. patologia Estat d’inferioritat fisiològica d’un òrgan o d’una glàndula, incapaços de complir íntegrament llurs funcions. Insuficiència cardíaca, renal, hepàtica, coronària.

■ insuficiència

femení Qualitat d’insuficient, manca de suficiència La insuficiència dels seus coneixements La insuficiència de provisions patologia Estat d’inferioritat fisiològica d’un òrgan o d’una glàndula, incapaços de complir íntegrament llurs funcions Insuficiència cardíaca, renal, hepàtica, coronària
Informació complementària
Traducció

■ insuficient

insuficient

Partició sil·làbica: in_su_fi_ci_ent
Etimologia: del b. ll. insufficiens, -ntis, íd.
  1. adjectiu No suficient.
  2. masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès, per sobre, però, de la qualificació de molt deficient.

■ insuficient

adjectiu No suficient masculí ensenyament Nota d’examen o d’avaluació en què un examinand és declarat suspès, per sobre, però, de la qualificació de molt deficient
Informació complementària
Traducció

■ insuficientment

insuficientment

Partició sil·làbica: in_su_fi_ci_ent_ment
Etimologia: de insuficient
adverbi D’una manera insuficient.

■ insuficientment

adverbi D’una manera insuficient
Traducció

■ insuflable

insuflable

Etimologia: de insuflar
adjectiu Que es pot insuflar.

■ insuflable

adjectiu Que es pot insuflar
Traducció

■ insuflació

insuflació

Partició sil·làbica: in_su_fla_ci_ó
Etimologia: del ll. td. insufflatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’insuflar;
  2. l’efecte.

■ insuflació

femení Acció d’insuflar l’efecte
Traducció