Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ insuperable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuperable</title>

Etimologia: del ll. insuperabĭlis, íd.

adjectiu No superable.

■ insuperable

adjectiu No superable

■ insuperablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuperablement</title>

Etimologia: de insuperable

adverbi D’una manera insuperable.

■ insuperablement

adverbi D’una manera insuperable

■ insuperat

| insuperada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuperat</title>

Etimologia: del ll. td. insuperatus, -a, -um, íd.

adjectiu No superat.

■ insuperat

| insuperada

adjectiu No superat

■ insuportable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuportable</title>

Etimologia: del ll. td. insupportabĭlis, íd.

adjectiu No suportable, intolerable.

■ insuportable

adjectiu No suportable, intolerable

■ insuportablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insuportablement</title>

Etimologia: de insuportable

adverbi D’una manera insuportable.

■ insuportablement

adverbi D’una manera insuportable

■ insurgència

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insurgència</title>

Partició sil·làbica: in_sur_gèn_ci_a

femení insurrecció.

■ insurgència

femení insurrecció

■ insurgent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insurgent</title>

Etimologia: del ll. insurgens, -ntis, participi pres. de insurgĕre ‘aixecar-se, alçar-se contra’ 1a font: 1839, DLab.

adjectiu i masculí i femení Insurrecte.

■ insurgent

adjectiu i masculí i femení Insurrecte

■ insurgir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insurgir-se</title>

Etimologia: del ll. insurgĕre, íd. 1a font: 1450

verb pronominal Alçar-se contra l’autoritat civil o política, contra el govern establert.

■ insurgir-se

verb pronominal Alçar-se contra l’autoritat civil o política, contra el govern establert

■ insurrecció

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insurrecció</title>

Partició sil·làbica: in_sur_rec_ci_ó
Etimologia: del ll. td. insurrectio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.

femení Acció d’insurgir-se una guarnició, un poble, una nació, etc.

■ insurrecció

femení Acció d’insurgir-se una guarnició, un poble, una nació, etc

■ insurreccional

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">insurreccional</title>

Partició sil·làbica: in_sur_rec_ci_o_nal
Etimologia: de insurrecció 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Relatiu o pertanyent a la insurrecció.

■ insurreccional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la insurrecció

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ insuperable

■ insuperablement

■ insuperat | insuperada

■ insuperat | insuperada

■ insuportable

■ insuportablement

■ insurgència

■ insurgent

■ insurgir-se

■ insurrecció

■ insurreccional

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ insuperat

| insuperada

■ insuperat

| insuperada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia