Es mostren 88939 resultats

■ integrable

■ integrable

adjectiu Susceptible d’integració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">integració</title>

Partició sil·làbica: in_te_gra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. integratio, -ōnis, íd. 1a font: 1445
    femení
    1. Acció d’integrar o integrar-se;
    2. l’efecte.
  2. anàlisi matemàtica Càlcul d’una integral.
  3. dret civil
    1. Activitat realitzada en l’aplicació del dret que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs a elements del mateix sistema jurídic o d’un sistema jurídic aliè.
    2. Activitat realitzada en l’aplicació de regulacions privades que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes jurídiques o elements tendents a completar la voluntat declarada.
  4. economia
    1. Realització de les fases de transformació complementàries que integren el procés global de producció.
    2. Procés de supressió de diverses formes de discriminació entre unitats econòmiques en diferents graus. La integració econòmica entre països.
  5. electrònica Disposició dels diversos components i dispositius electrònics en un circuit integrat, de manera que en un espai reduïdíssim pugui ésser disposat un nombre molt elevat d’aquests elements.
  6. sociologia
    1. Ajustament de les parts que componen un sistema social.
    2. Procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc.
    3. Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
  7. integració fotoelèctrica televisió Fenomen que té lloc en el mosaic dels tubs analitzadors, segons el qual cada cèl·lula elemental es carrega, durant l’emissió d’una imatge completa, gràcies a l’emissió fotoelèctrica produïda per la llum incident.

■ integració

femení Acció d’integrar o integrar-se l’efecte anàlisi matemàtica Càlcul d’una integral dret civil Activitat realitzada en l’aplicació del dret que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs a elements del mateix sistema jurídic o d’un sistema jurídic aliè Activitat realitzada en l’aplicació de regulacions privades que té per objecte omplir els defectes o manques de regulació d’un supòsit de fet concret i determinat, que en tingui necessitat, mitjançant el recurs als usos del tràfic, normes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integracionisme

■ integracionisme

masculí sociologia Conjunt de doctrines o d’actituds que propugnen qualsevol tipus d’integració social Imposició d’un tipus qualsevol d’integració social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integracionista

■ integracionista

sociologia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’integracionisme masculí i femení Partidari de l’integracionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integrador
| integradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">integrador</title>

Etimologia: del ll. integrator, -ōris, íd. 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu Que integra.
  2. masculí tecnologia Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, que integra o totalitza el valor d’una magnitud variable lentament en el temps, com ara el cabal d’un líquid, un corrent elèctric, etc.
  3. masculí matemàtiques, tecnologia i electrònica Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals.
  4. integrador fotoelèctric luminotècnia i metrologia Aparell per a determinar el flux lluminós mitjançant una mesura única.

■ integrador
| integradora

adjectiu Que integra masculí tecnologia Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, que integra o totalitza el valor d’una magnitud variable lentament en el temps, com ara el cabal d’un líquid, un corrent elèctric, etc masculí matemàtiques , tecnologia i electrònica Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, destinat al càlcul d’integrals integrador fotoelèctric luminotècnia i metrologia Aparell per a determinar el flux lluminós mitjançant una mesura única
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

intègraf

intègraf

masculí matemàtiques Aparell que, resseguint una corba a partir d’un punt d’abscissa, dibuixa la integral
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">integral</title>

Etimologia: del b. ll. integralis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que comprèn absolutament totes les parts o tots els elements que pot tenir. Pa integral. Anatomia integral.
    2. mètode integral lingüística Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en el qual aquest fenomen es produeix.
  2. adjectiu Dit de les parts no essencials que entren en la composició d’un tot.
  3. anàlisi matemàtica
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la integració.
    2. femení Resultat de la integració d’una funció.
    3. femení Nom del símbol ʃ utilitzat per a indicar una integració.
    4. femení Solució d’una equació diferencial.
    5. càlcul integral Part de l’anàlisi matemàtica que s’ocupa dels problemes relacionats amb les integrals.
    6. integral de línia anàlisi vectorial Donada una corba C a l’espai i una funció vectorial A definida sobre C, límit (quan el mòdul de cadascun dels successius vectors elementals Δr en què hom ha dividit C tendeix a zero) de la suma dels productes escalars del valor de A en cada Δri pel Δri corresponent.
    7. integral de superfície anàlisi vectorial Donada una superfície S i una funció vectorial A definida sobre S, límit (quan l’àrea de cada element de superfície Δsi en què hom ha dividit S tendeix a zero) de la suma dels productes de la component de A segons la normal en cada Δsi pel Δsi.
    8. integral indefinida Funció primitiva.

■ integral

adjectiu Que comprèn absolutament totes les parts o tots els elements que pot tenir Pa integral Anatomia integral mètode integral lingüística Mètode de les escoles modernes de filologia i de lingüística estructural que pretenen d’estudiar un fenomen lingüístic dins el conjunt total del sistema en el qual aquest fenomen es produeix adjectiu Dit de les parts no essencials que entren en la composició d’un tot anàlisi matemàtica adjectiu Relatiu o pertanyent a la integració femení Resultat de la integració d’una funció femení Nom del símbol ʃ utilitzat per a indicar una integració femení Solució…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integralment

■ integralment

adverbi D’una manera integral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ íntegrament

■ íntegrament

adverbi Enterament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ integrant

■ integrant

adjectiu Que integra
Traducció