Diccionari - GDLC | diccionari.cat

masculí filosofia Conjunt de funcions del coneixement, intelligència Facultat de comprendre, enteniment Facultat superior del coneixement, oposada a la sensació i a la intuïció

■ intel·lectiu

| intel·lectiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectiu</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tiu
Etimologia: del ll. td. intellectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte. Potència intel·lectiva.
Produït per l’intel·lecte.

■ intel·lectiu

| intel·lectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intellecte Potència intellectiva Produït per l’intellecte

■ intel·lectivament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectivament</title>

Etimologia: de intel·lectiu

adverbi Amb intel·ligència.

■ intel·lectual

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectual</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_al
Etimologia: del ll. td. intellectualis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intel·lecte o a la intel·ligència.
masculí i femení
1. Persona dedicada a les coses intel·lectuals.
2. especialment Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió pública mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació.

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intellecte o a la intelligència masculí i femení Persona dedicada a les coses intellectuals especialment Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió pública mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació

■ intel·lectualisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectualisme</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_a_lis_me
Etimologia: de intel·lectual

masculí

Afecció a les coses de la intel·ligència.
Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.

■ intel·lectualisme

masculí Afecció a les coses de la intelligència Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intelligència

■ intel·lectualista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectualista</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_a_lis_ta
Etimologia: de intel·lectual

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intel·lectualisme.
masculí i femení Partidari de l’intel·lectualisme.

■ intel·lectualista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intellectualisme masculí i femení Partidari de l’intellectualisme

■ intel·lectualitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectualitat</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_a_li_tat
Etimologia: del ll. td. intellectualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Qualitat d’intel·lectual.
Conjunt d’intel·lectuals.

■ intel·lectualitat

femení Qualitat d’intellectual Conjunt d’intellectuals

■ intel·lectualment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·lectualment</title>

Partició sil·làbica: in_tel_lec_tu_al_ment
Etimologia: de intel·lectual

adverbi D’una manera intel·lectual.

■ intel·lectualment

adverbi D’una manera intellectual

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ integument

■ intel·lecció

■ intel·lecte

■ intel·lectiu | intel·lectiva

■ intel·lectiu | intel·lectiva

■ intel·lectivament

■ intel·lectual

■ intel·lectualisme

■ intel·lectualista

■ intel·lectualitat

■ intel·lectualment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ intel·lectiu

| intel·lectiva

■ intel·lectiu

| intel·lectiva

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia