Es mostren 88940 resultats

■ intel·lectualment

■ intel·lectualment

adverbi D’una manera intellectual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·ligència</title>

Partició sil·làbica: in_tel_li_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. intelligentia, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Acció d’entendre alguna cosa, comprensió. Les notes són molt útils per a la recta intel·ligència dels texts.
    2. filosofia i psicologia Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
  2. per extensió Persona, ésser, intel·ligent, que excel·leix per la seva capacitat intel·lectual.
    1. Comprensió mútua, acord, avinença. Estan en perfecta intel·ligència. Posar-se d’intel·ligència.
    2. Comunicació entre persones que s’entenen. L’acusaren de tenir intel·ligències amb l’enemic.
  4. intel·ligència animal etologia Raonament animal.
  5. intel·ligència artificial informàtica Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.

■ intel·ligència

femení Acció d’entendre alguna cosa, comprensió Les notes són molt útils per a la recta intelligència dels texts filosofia i psicologia Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho per extensió Persona, ésser, intelligent, que excelleix per la seva capacitat intellectual Comprensió mútua, acord, avinença Estan en perfecta intelligència Posar-se d’intelligència Comunicació entre persones que s’entenen L’acusaren de tenir intelligències amb l’enemic…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·ligent</title>

Etimologia: del ll. intelligens, -ntis, participi pres. de intelligĕre ‘comprendre’ 1a font: s. XV, I. de Villena
    adjectiu
  1. Dotat d’intel·ligència. L’home és un ésser intel·ligent.
    1. Dotat d’una intel·ligència considerable.
    2. Dit o fet amb intel·ligència. Una pregunta intel·ligent.
    3. Que denota intel·ligència. Té una mirada intel·ligent.
    4. ésser intel·ligent en (una matèria) Entendre-hi, ésser-hi entès.
  3. tecnologia i informàtica
    1. Dit del dispositiu o el sistema informàtic que pot resoldre problemes i prendre decisions en temps real a partir d’operacions aritmètiques i lògiques.
    2. Que està dotat de dispositius o sistemes informàtics intel·ligents. Edifici, aparcament intel·ligent.

■ intel·ligent

adjectiu Dotat d’intelligència L’home és un ésser intelligent Dotat d’una intelligència considerable Dit o fet amb intelligència Una pregunta intelligent Que denota intelligència Té una mirada intelligent ésser intelligent en una matèria Entendre-hi, ésser-hi entès tecnologia i informàtica Dit del dispositiu o el sistema informàtic que pot resoldre problemes i prendre decisions en temps real a partir d’operacions aritmètiques i lògiques Que està dotat de dispositius o sistemes informàtics intelligents Edifici, aparcament intelligent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligentment

■ intel·ligentment

adverbi D’una manera intelligent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligibilitat

■ intel·ligibilitat

femení Qualitat d’intelligible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligible


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intel·ligible</title>

Etimologia: del ll. intelligibĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Susceptible d’ésser entès o comprès. Un text no gaire intel·ligible.
  2. filosofia
    1. En oposició al sensible, copsable només per l’intel·lecte.
    2. món intel·ligible Conjunt de les essències lògiques, de les idees.

■ intel·ligible

adjectiu Susceptible d’ésser entès o comprès Un text no gaire intelligible filosofia En oposició al sensible , copsable només per l’intellecte món intelligible Conjunt de les essències lògiques, de les idees
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intel·ligiblement

■ intel·ligiblement

adverbi D’una manera intelligible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

intel·liguèntsia


<title type="display">intel·liguèntsia</title>

Etimologia: mot rus, del ll. intelligentia ‘intel·ligència’
    femení
  1. A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
  2. Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals.
  3. per extensió Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en un grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.

intel·liguèntsia

femení A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intellectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals per extensió Conjunt d’intellectuals que, en un país, en una classe social o en un grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intemperadament

■ intemperadament

adverbi D’una manera intemperada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intemperància

■ intemperància

femení Qualitat d’intemperant Acció o paraula pròpia d’una persona intemperant
Informació complementària
Traducció