Es mostren 88939 resultats

■ interpunció

■ interpunció

femení paleografia Puntuació de l’edició d’un text antic amb criteris actuals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interracial

■ interracial

adjectiu Que comprèn dues o més races Que s’esdevé entre diferents races Hibridació interracial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

interradi

interradi

masculí zoologia Interambulacre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interregne

■ interregne

masculí Temps durant el qual un estat no té rei per extensió Temps durant el qual estan suspeses les funcions de l’autoritat acostumada Lapse
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interrelació

■ interrelació

femení Relació mútua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

interrelacionar

interrelacionar

verb transitiu Relacionar entre elles dues o més persones o coses L’autor interrelaciona diversos fets històrics
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interrogació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interrogació</title>

Partició sil·làbica: in_ter_ro_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. interrogatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció d’interrogar;
    2. l’efecte.
  2. retòrica Figura consistent a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica.
  3. signe d’interrogació (o simplement interrogació) gramàtica Interrogant.

■ interrogació

femení Acció d’interrogar l’efecte retòrica Figura consistent a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica signe d’interrogació o simplement interrogació gramàtica Interrogant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interrogador
| interrogadora

■ interrogador
| interrogadora

adjectiu i masculí i femení Que interroga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interrogant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interrogant</title>

Etimologia: del ll. interrogans, -ntis, participi pres. de interrogare ‘interrogar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Interrogatiu, dit especialment d’un gest, una expressió, etc.
  2. masculí
    1. Pregunta.
    2. Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara.
  3. masculí gramàtica Signe gràfic que hom posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d’una oració interrogativa.

■ interrogant

adjectiu Interrogatiu, dit especialment d’un gest, una expressió, etc masculí Pregunta Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara masculí gramàtica Signe gràfic que hom posa a la fi , i en algunes llengües també al començament , d’una oració interrogativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interrogar

■ interrogar

verb transitiu Sotmetre a interrogatori La jutgessa va interrogar l’acusat figuradament Interroguem la història, i ens confirmarà el que diem
Informació complementària
Traducció