Es mostren 88939 resultats

■ intervencionisme

■ intervencionisme

masculí economia Intervenció sistemàtica de l’estat en l’activitat econòmica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intervencionista

■ intervencionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’intervencionisme masculí i femení Seguidor de l’intervencionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intervenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intervenir</title>

Etimologia: del ll. intervenīre, íd. 1a font: 1410
    verb [imper sing 2 també intervé]
  1. intransitiu Prendre part en alguna cosa. Intervé sovint en el debat.
  2. intransitiu especialment
    1. Prendre part en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc.
    2. per extensió Els Estats Units van intervenir al Vietnam.
  3. transitiu
    1. Inspeccionar, examinar o fiscalitzar (una cosa). A la duana li van intervenir la bossa que duia.
    2. dret i economia Examinar i censurar (comptes o altres actuacions).
  4. transitiu dret fiscal Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns. El jutge li ha intervingut tots els comptes bancaris.
  5. transitiu dret mercantil Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
  6. intransitiu dret processal Comparèixer una tercera persona en un procés pendent.
  7. transitiu cirurgia Practicar una intervenció quirúrgica.

■ intervenir

verb imper sing 2 també intervé intransitiu Prendre part en alguna cosa Intervé sovint en el debat intransitiu especialment Prendre part en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc per extensió Els Estats Units van intervenir al Vietnam transitiu Inspeccionar, examinar o fiscalitzar una cosa A la duana li van intervenir la bossa que duia dret i economia Examinar i censurar comptes o altres actuacions transitiu dret fiscal Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns El jutge li ha intervingut tots els comptes bancaris transitiu dret mercantil Oferir-se a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interventor
| interventora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interventor</title>

Etimologia: del ll. interventor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Que intervé.
  2. masculí i femení
    1. Persona designada per a intervenir una cosa.
    2. Revisor. L’interventor del tren.
    3. dret i economia Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc., amb autoritat suficient.
    4. dret polític Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions.
    5. dret processal Persona nomenada judicialment per a controlar determinades accions d’una part.

■ interventor
| interventora

adjectiu i masculí i femení Que intervé masculí i femení Persona designada per a intervenir una cosa Revisor L’interventor del tren dret i economia Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc, amb autoritat suficient dret polític Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions dret processal Persona nomenada judicialment per a controlar determinades accions d’una part
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interversió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interversió</title>

Partició sil·làbica: in_ter_ver_si_ó
Etimologia: del ll. interversio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’intervertir;
    2. l’efecte.
    1. Metàtesi, especialment entre sons contigus.
    2. interversió de gèneres gramàtica Fenomen segons el qual un mot, particularment amb fins expressius, canvia de gènere.

■ interversió

femení Acció d’intervertir l’efecte Metàtesi, especialment entre sons contigus interversió de gèneres gramàtica Fenomen segons el qual un mot, particularment amb fins expressius, canvia de gènere
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intervertir

■ intervertir

verb transitiu Canviar l’ordre de dues coses una respecte a l’altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

intervindre

intervindre

verb transitiu i intransitiu imper sing 2 també intervé intervenir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interviu

■ interviu

masculí periodisme i sociologia Entrevista
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interviuar

■ interviuar

verb transitiu entrevistar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intervocàlic
| intervocàlica

■ intervocàlic
| intervocàlica

adjectiu fonètica, fonologia Dit de la posició contextual d’un element consonàntic quan compareix entre dues vocals veïnes, pertanyents, o no, al mateix mot
Traducció