Es mostren 88940 resultats

intervenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intervenció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ter_ven_ci_ó
Etimologia: del ll. interventio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció d’intervenir;
    2. l’efecte.
  1. Oficina de l’interventor.
  2. dret processal civil Assistència d’una persona nomenada pel jutge per a controlar les activitats d’una part en determinats procediments.
  3. dret internacional Acció d’ingerir-se un estat en els afers d’un altre.
  4. dret mercantil
    1. Acceptació o pagament d’una lletra de canvi per una persona que actua per compte del lliurador, o de qualsevol altre obligat.
    2. Òrgan de la suspensió de pagaments que supervisa i fiscalitza l’activitat del suspès.
  5. economia
    1. Mesura de cautela decretada per l’administració per evitar la lliure circulació en el mercat de determinats articles subjectes a inspecció i control.
    2. Mesura administrativa adoptada pel govern o l’autoritat governativa consistent a assumir el control i la direcció d’indústries.
  6. intervenció quirúrgica (o simplement intervenció) cirurgia Operació.

intervenció

intervencionisme

intervencionisme

intervencionista

intervencionista

intervenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intervenir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. intervenīre, íd. 1a font: 1410
Body
    verb [imper sing 2 també intervé]
  1. intransitiu Prendre part en alguna cosa. Intervé sovint en el debat.
  2. intransitiu especialment
    1. Prendre part en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc.
    2. per extensió Els Estats Units van intervenir al Vietnam.
  3. transitiu
    1. Inspeccionar, examinar o fiscalitzar (una cosa). A la duana li van intervenir la bossa que duia.
    2. dret i economia Examinar i censurar (comptes o altres actuacions).
  4. transitiu dret fiscal Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns. El jutge li ha intervingut tots els comptes bancaris.
  5. transitiu dret mercantil Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
  6. intransitiu dret processal Comparèixer una tercera persona en un procés pendent.
  7. transitiu cirurgia Practicar una intervenció quirúrgica.

intervenir

interventor
| interventora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interventor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. interventor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que intervé.
  2. masculí i femení
    1. Persona designada per a intervenir una cosa.
    2. Revisor. L’interventor del tren.
    3. dret i economia Persona que examina i fiscalitza els comptes de l’estat, d’un banc, d’una societat, etc., amb autoritat suficient.
    4. dret polític Persona designada per un partit o una coalició per a supervisar la regularitat d’una votació en unes eleccions.
    5. dret processal Persona nomenada judicialment per a controlar determinades accions d’una part.

interventor
| interventora

interversió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interversió</title>

Accessory
Partició sil·làbica: in_ter_ver_si_ó
Etimologia: del ll. interversio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció d’intervertir;
    2. l’efecte.
    1. Metàtesi, especialment entre sons contigus.
    2. interversió de gèneres gramàtica Fenomen segons el qual un mot, particularment amb fins expressius, canvia de gènere.

interversió

intervertir

intervertir

intervindre

intervindre

Informació complementària

interviu

interviu

interviuar

interviuar