Es mostren 88939 resultats

■ intrigant

■ intrigant

adjectiu i masculí i femení Que intriga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intrigar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intrigar</title>

Etimologia: del fr. intriguer, primer ‘embolicar’ i després ‘maquinar’, i aquest, de l’it. intrigare ‘embolicar’, ll. intricare, íd. (cf. intricar)
    verb
  1. intransitiu Maquinar intrigues. Els opositors intrigaven per enderrocar el règim.
  2. transitiu Excitar en algú una curiositat inquieta. Això m’intriga molt.

■ intrigar

verb intransitiu Maquinar intrigues Els opositors intrigaven per enderrocar el règim transitiu Excitar en algú una curiositat inquieta Això m’intriga molt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intrínsec
| intrínseca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intrínsec</title>

Etimologia: del ll. intrinsĕcus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d’una cosa, en oposició a extrínsec.
  2. No merament aparent.
  3. Independent de tota convenció.
  4. electrònica Dit del semiconductor pur i amb propietats elèctriques corresponents a les d’un cristall ideal.
  5. matemàtiques Dit del teorema, la propietat, l’equació, etc., que no depèn del sistema de coordenades escollit.

■ intrínsec
| intrínseca

adjectiu Pertanyent a la natura essencial, a la constitució íntima d’una cosa, en oposició a extrínsec No merament aparent Independent de tota convenció electrònica Dit del semiconductor pur i amb propietats elèctriques corresponents a les d’un cristall ideal matemàtiques Dit del teorema, la propietat, l’equació, etc, que no depèn del sistema de coordenades escollit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intrínsecament

■ intrínsecament

adverbi D’una manera intrínseca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intró

■ intró

masculí biologia molecular Cadascuna de les porcions dels gens dels organismes eucariotes que no són transcrites i traduïdes a proteïnes
Gran Diccionari de la llengua catalana

intro-

intro-

Forma prefixada del mot llatí intro , que significa ‘a l’interior’ Ex introspecció, introvertit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ introbable

■ introbable

adjectiu Impossible o difícil de trobar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ introducció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">introducció</title>

Partició sil·làbica: in_tro_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. introductio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení
    1. Acció d’introduir o d’introduir-se;
    2. l’efecte.
    1. Allò que hom escriu o diu al començament d’un llibre o discurs, abans d’entrar en matèria.
    2. Tractat preliminar.
    3. Allò que inicia al coneixement, a l’estudi, d’una ciència, d’una disciplina.
  3. música
    1. Fragment musical situat a l’inici de simfonies, obertures, etc., i que precedeix un moviment més ràpid.
    2. Breu preludi que precedeix algunes òperes.

■ introducció

femení Acció d’introduir o d’introduir-se l’efecte Allò que hom escriu o diu al començament d’un llibre o discurs, abans d’entrar en matèria Tractat preliminar Allò que inicia al coneixement, a l’estudi, d’una ciència, d’una disciplina música Fragment musical situat a l’inici de simfonies, obertures, etc, i que precedeix un moviment més ràpid Breu preludi que precedeix algunes òperes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ introductiu
| introductiva

■ introductiu
| introductiva

adjectiu Que serveix per a introduir, introductori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ introductor
| introductora

■ introductor
| introductora

adjectiu i masculí i femení Que introdueix
Informació complementària
Traducció