Es mostren 88939 resultats

■ inventari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inventari</title>

Etimologia: del b. ll. inventarium, íd. 1a font: 1295
    masculí
  1. Enumeració dels béns, mobles i totes altres coses pertanyents a una persona o comunitat, de les mercaderies, els crèdits, deutes, etc., d’un negociat, dels objectes que componen una col·lecció, un conjunt, etc., que hi ha en un indret.
  2. comptabilitat i dret Enumeració de tots els béns patrimonials d’una empresa.
  3. geobotànica Anotació de les espècies vegetals i de diverses dades d’interès geobotànic d’una estació o un lloc determinat.

■ inventari

masculí Enumeració dels béns, mobles i totes altres coses pertanyents a una persona o comunitat, de les mercaderies, els crèdits, deutes, etc, d’un negociat, dels objectes que componen una collecció, un conjunt, etc, que hi ha en un indret comptabilitat i dret Enumeració de tots els béns patrimonials d’una empresa geobotànica Anotació de les espècies vegetals i de diverses dades d’interès geobotànic d’una estació o un lloc determinat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inventariable

■ inventariable

adjectiu Que pot ésser inventariat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inventariar

■ inventariar

verb transitiu Enumerar una sèrie de coses en un inventari Inventariar el patrimoni cultural d’un país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inventiu
| inventiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inventiu</title>

Partició sil·làbica: in_ven_tiu
Etimologia: del b. ll. inventivus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu.
  2. facultat inventiva (o simplement inventiva) psicologia Facultat d’inventar.

■ inventiu
| inventiva

adjectiu Que té aptitud per a inventar Té un enginy inventiu facultat inventiva o simplement inventiva psicologia Facultat d’inventar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inventor
| inventora

■ inventor
| inventora

adjectiu i masculí i femení Que inventa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

invenut
| invenuda

invenut
| invenuda

adjectiu No venut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invers
| inversa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invers</title>

Etimologia: del ll. inversus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
    1. Oposat quant a l’ordre, l’efecte, la relació.
    2. a la inversa locució adverbial Al contrari, al revés.
  2. geometria Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una inversió.
  3. lògica Dit de la proposició derivada per inversió.
  4. element invers matemàtiques Element simètric.

■ invers
| inversa

adjectiu Oposat quant a l’ordre, l’efecte, la relació a la inversa locució adverbial Al contrari, al revés geometria Dit de les figures geomètriques entre les quals hom pot establir una inversió lògica Dit de la proposició derivada per inversió element invers matemàtiques Element simètric
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inversament

■ inversament

adverbi D’una manera inversa, en raó inversa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inversemblança

■ inversemblança

femení Manca de versemblança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inversemblant

■ inversemblant

adjectiu No versemblant
Informació complementària
Traducció