Es mostren 88940 resultats

■ invocable

■ invocable

adjectiu Que pot ésser invocat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invocació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invocació</title>

Partició sil·làbica: in_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. invocatio, -ōnis, íd. 1a font: 1381
    femení
    1. Acció d’invocar;
    2. l’efecte.
  2. Paraules amb què hom invoca.
  3. diplomàtica Fórmula d’un document públic amb la qual és invocada la divinitat.
  4. literatura Part de la pròtasi d’un poema en la qual el poeta invoca l’ajut de la divinitat.

■ invocació

femení Acció d’invocar l’efecte Paraules amb què hom invoca diplomàtica Fórmula d’un document públic amb la qual és invocada la divinitat literatura Part de la pròtasi d’un poema en la qual el poeta invoca l’ajut de la divinitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invocador
| invocadora

■ invocador
| invocadora

adjectiu i masculí i femení Que invoca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invocar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invocar</title>

Compareu: evocar
Etimologia: del ll. invocare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
    1. Demanar a precs (a algú) ajut, protecció, etc. Invocar Déu. Morí invocant el nom de la seva mare.
    2. Demanar a precs (l’ajut, la protecció, d’algú). Invocaren la clemència del príncep. Jo invoco el vostre testimoniatge.
  2. per extensió Anomenar algú, esmentar alguna cosa, en suport de les pròpies raons o demandes. Invocà la seva amistat amb el meu pare.

■ invocar

verb transitiu Demanar a precs a algú ajut, protecció, etc Invocar Déu Morí invocant el nom de la seva mare Demanar a precs l’ajut, la protecció, d’algú Invocaren la clemència del príncep Jo invoco el vostre testimoniatge per extensió Anomenar algú, esmentar alguna cosa, en suport de les pròpies raons o demandes Invocà la seva amistat amb el meu pare
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invocatiu
| invocativa

■ invocatiu
| invocativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la invocació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invocatori
| invocatòria

■ invocatori
| invocatòria

adjectiu Que conté una invocació o serveix per a invocar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ involucel

■ involucel

masculí botànica Involucre d’una umbèllula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ involució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">involució</title>

Partició sil·làbica: in_vo_lu_ci_ó
Etimologia: del ll. involutio, -ōnis, íd. 1a font: 1888, DLab.
    femení
  1. biologia
    1. Conjunt de modificacions regressives que s’esdevenen dins una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
    2. involució senil Involució que sofreix l’organisme d’una manera general en arribar a la vellesa.
    3. involució uterina Retorn progressiu de l’úter a la seva dimensió normal després del part.
  2. matemàtiques Transformació que, essent distinta de la identitat, aplicada dues vegades successivament dona la identitat.
  3. sociologia i ciències polítiques Regressió.

■ involució

femení biologia Conjunt de modificacions regressives que s’esdevenen dins una cèllula, un òrgan o un organisme involució senil Involució que sofreix l’organisme d’una manera general en arribar a la vellesa involució uterina Retorn progressiu de l’úter a la seva dimensió normal després del part matemàtiques Transformació que, essent distinta de la identitat, aplicada dues vegades successivament dona la identitat sociologia i ciències polítiques Regressió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ involucionisme

■ involucionisme

masculí Actitud involucionista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ involucionista

■ involucionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a la involució adjectiu i masculí i femení sociologia i ciències polítiques Partidari d’una involució social, política