Es mostren 88940 resultats

■ iriderèmia

■ iriderèmia

femení oftalmologia Falta congènita de l’iris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridescència

■ iridescència

femení òptica Propietat que presenten certs cossos de produir coloracions semblants a la de l’iris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridescent

■ iridescent

adjectiu òptica Que posseeix iridescència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">iridi</title>

Etimologia: del ll. científic iridium, creat el 1804 pel químic anglès Smithson Tennant (1761-1815), que el va descobrir, sobre el ll. iris, -ĭdis, a causa dels reflexos variats de l’element, com l’iris
masculí [símbol Ir] química inorgànica Element metàl·lic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77 i pes atòmic 192,2.

■ iridi

masculí símbol Ir química inorgànica Element metàllic pertanyent al grup del platí, de nombre atòmic 77 i pes atòmic 192,2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridià
| iridiana

■ iridià
| iridiana

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’iris
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irídic1
| irídica

■ irídic1
| irídica

adjectiu anatomia animal Iridià Vegeu també irídic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irídic2
| irídica

■ irídic2
| irídica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’iridi Que conté iridi especialment Dit dels composts d’iridi en què aquest té una valència o un nombre d’oxidació de +4 Vegeu també irídic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridina

■ iridina

femení C 24 H 26 O 13 química orgànica Glucòsid extret de certes espècies de lliris
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ iridio-

■ iridio-

química Forma prefixada del mot iridi , que denota la presència d’aquest element Ex iridioplatí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ irido-

■ irido-

Forma prefixada del mot grec ĩris, íridos , que significa ‘iris’ Ex iridotomia, iridòcit