Diccionari - GDLC | diccionari.cat

1. física atòmica Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
2. alimentació, indústries alimentàries Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda.
3. diagnosi i terapèutica Aplicació de certs raigs com a forma terapèutica o diagnòstica.
anatomia animal Disposició anatòmica de nervis o vasos que surten d’un centre comú.
lingüística
1. Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer.
2. irradiació sinonímica Derivació sinonímica.
patologia Dispersió d’un impuls nerviós fora de la seva via ordinària.

femení física atòmica Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants alimentació, indústries alimentàries Tractament dels aliments amb radiacions ionitzants per tal de prevenir-ne certes alteracions, segons quina sigui la quantitat de radiació rebuda diagnosi i terapèutica Aplicació de certs raigs com a forma terapèutica o diagnòstica anatomia animal Disposició anatòmica de nervis o vasos que surten d’un centre comú lingüística Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer irradiació sinonímica…

irradiància

<title type="display">irradiància</title>

Partició sil·làbica: ir_ra_di_àn_ci_a

femení física Quocient entre el flux energètic rebut per un element infinitament petit de superfície i l’àrea d’aquest element.

irradiància

femení física Quocient entre el flux energètic rebut per un element infinitament petit de superfície i l’àrea d’aquest element

irradiant

<title type="display">irradiant</title>

Partició sil·làbica: ir_ra_di_ant
Etimologia: de irradiar

adjectiu física Que irradia.

irradiant

adjectiu física Que irradia

■ irradiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irradiar</title>

Partició sil·làbica: ir_ra_di_ar
Etimologia: del ll. td. irradiare, íd.

verb

transitiu

física

Radiar.
Exposar un cos a algun tipus de radiació.

■ irradiar

verb transitiu física Radiar Exposar un cos a algun tipus de radiació

■ irreal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irreal</title>

Partició sil·làbica: ir_re_al
Etimologia: de real¹

adjectiu

No real.
gramàtica
1. Dit de l’oració, etc., condicional en la qual la pròtasi enuncia una condició que no es realitza o és irrealitzable.
2. Dit del mode subjuntiu.

■ irreal

adjectiu No real gramàtica Dit de l’oració, etc, condicional en la qual la pròtasi enuncia una condició que no es realitza o és irrealitzable Dit del mode subjuntiu

■ irrealitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irrealitat</title>

Partició sil·làbica: ir_re_a_li_tat
Etimologia: de irreal

femení Qualitat d’irreal.

■ irrealitat

femení Qualitat d’irreal

■ irrealitzable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">irrealitzable</title>

Partició sil·làbica: ir_re_a_lit_za_ble
Etimologia: de realitzable

adjectiu No realitzable.

■ irrealitzable

adjectiu No realitzable

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ irracionalista

■ irracionalitat

■ irracionalment

■ irradiació

irradiància

irradiant

■ irradiar

■ irreal

■ irrealitat

■ irrealitzable

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia