Es mostren 88939 resultats

■ isoprè

■ isoprè

masculí bioquímica i química orgànica Subproducte de l’obtenció del butadiè a partir del petroli, de fórmula CH 2 ═CCH 3 —CH═CH 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ isoprenoide

■ isoprenoide

masculí química orgànica Nom genèric dels composts que tenen com a unitat estructural l’isoprè
Gran Diccionari de la llengua catalana

isopropanol

isopropanol

masculí química orgànica Alcohol isopropílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

isopropenil

isopropenil

masculí química orgànica Radical univalent derivat del propilè
Gran Diccionari de la llengua catalana

isopropil

isopropil

masculí química orgànica Radical derivat de l’isopropà
Gran Diccionari de la llengua catalana

isopropilbenzè

isopropilbenzè

masculí química orgànica Cumè
Gran Diccionari de la llengua catalana

isopropílic
| isopropílica


<title type="display">isopropílic</title>

    adjectiu química orgànica
  1. Dit dels composts que contenen el radical isopropil.
  2. alcohol isopropílic [CH3CHOHCH3] Alcohol secundari que hom obté a partir del propilè o per hidrogenació de l’acetona.
  3. èter isopropílic [(CH3)2═CH—O—CH═(CH3)2] Líquid obtingut com a subproducte de l’obtenció de l’alcohol isopropílic.

isopropílic
| isopropílica

adjectiu química orgànica Dit dels composts que contenen el radical isopropil alcohol isopropílic CH 3 CHOHCH 3 Alcohol secundari que hom obté a partir del propilè o per hidrogenació de l’acetona èter isopropílic CH 3 2 ═CH—O—CH═CH 3 2 Líquid obtingut com a subproducte de l’obtenció de l’alcohol isopropílic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ isòpters

■ isòpters

masculí entomologia plural Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes format pels tèrmits singular Artròpode de l’ordre dels isòpters
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ isoquanta

■ isoquanta

adjectiu i femení economia Dit de cadascuna de les corbes que representen gràficament les combinacions de factors que permeten l’obtenció d’una mateixa quantitat de producte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ isoquimen
| isoquímena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">isoquimen</title>

Etimologia: de iso-1 i el gr. kheimaínō ‘sentir el fred de l’hivern’
    meteorologia
  1. adjectiu Que té la mateixa temperatura mitjana a l’hivern.
  2. adjectiu i femení Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa temperatura mitjana a l’hivern.

■ isoquimen
| isoquímena

meteorologia adjectiu Que té la mateixa temperatura mitjana a l’hivern adjectiu i femení Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa temperatura mitjana a l’hivern
Traducció