Es mostren 88940 resultats

■ istme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">istme</title>

Etimologia: del ll. isthmus, i aquest, del gr. isthmós, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. geografia Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc.
  2. anatomia animal Pas estret que uneix dues cavitats o dos òrgans. Istme de la gola. Istme del cos tiroide.

■ istme

masculí geografia Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc anatomia animal Pas estret que uneix dues cavitats o dos òrgans Istme de la gola Istme del cos tiroide
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ístmic
| ístmica

■ ístmic
| ístmica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un istme jocs ístmics història Jocs atlètics, hípics i musicals instituïts per Sísif o per Teseu en honor de Posidó, que hom celebrava a l’istme de Corint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ istmitis

■ istmitis

femení patologia Inflamació d’un istme
Gran Diccionari de la llengua catalana

istroromanès
| istroromanesa

istroromanès
| istroromanesa

adjectiu i masculí lingüística Dit d’un dialecte del romanès, parlat a Ístria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ isúrids

■ isúrids

masculí ictiologia plural Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, amb el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat singular Peix de la família dels isúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itabirita

■ itabirita

femení mineralogia Roca sedimentària composta per alternances de nivells sedimentaris d’òxids massissos de ferro i quarsites d’edat precambriana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ itacisme

■ itacisme

masculí lingüística Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftongs d’igual so Pronunciació moderna del grec, dita també reuchliniana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

itacista

itacista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’itacisme masculí i femení Seguidor de l’itacisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

itacònic, àcid

itacònic, àcid

HOCO— CH 2 —CCO 2 H═CH 2 química orgànica Àcid obtingut per hidròlisi del seu anhidre, que es forma en la piròlisi de l’àcid acotínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ italià
| italiana

■ italià
| italiana

adjectiu i masculí i femení D’Itàlia estat d’Europa o de l’italià llengua masculí lingüística Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental, parlada a Itàlia
Informació complementària
Traducció