Es mostren 88940 resultats

■ íxia

■ íxia

femení Gènere de plantes tuberoses de la família de les iridàcies Ixia sp , de flors en espiga i de colors variats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ixòdids

■ ixòdids

masculí zoologia plural Família d’àcars integrada per les paparres singular Àcar de la família dels ixòdids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

J

J

símbol metrologia joule
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ja</title>

Etimologia: del ll. jam, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adverbi
    1. Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat (passat, present o futur). Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora.
    2. [amb el verb en present amb valor de futur immediat] Ara mateix, tot seguit. Ja vinc!
    3. [amb el verb en futur] Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc., que alguna cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré. Ja te’n penediràs!
  2. ja! interjecció [usat sovint irònicament] Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix.
  3. ja... ja... conjunció Introdueix proposicions distributives.
  4. ja que locució conjuntiva Del moment que, puix que.
  5. ja sia (o fos) que locució conjuntiva Encara que.

■ ja

adverbi Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat passat, present o futur Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat Quan hi arribarem ell ja deurà ésser fora amb el verb en present amb valor de futur immediat Ara mateix, tot seguit Ja vinc amb el verb en futur Expressa que hom creu, confia, promet, espera, etc, que alguna cosa s’esdevindrà Ja ens veurem Ja ho faré Ja te’n penediràs ja interjecció usat sovint irònicament Exclamació amb què hom indica que es fa càrrec del que li diuen, que hi assenteix ja ja conjunció Introdueix proposicions distributives ja que locució conjuntiva…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jaborandi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jaborandi</title>

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere d’arbusts de la família de les rutàcies (Pilocarpus sp), de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i flors pentàmeres arranjades en raïms, propi de l’Amèrica tropical, que conté pilocarpina i té virtuts febrífugues i sudoríferes.

■ jaborandi

masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Gènere d’arbusts de la família de les rutàcies Pilocarpus sp , de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols ellíptics i flors pentàmeres arranjades en raïms, propi de l’Amèrica tropical, que conté pilocarpina i té virtuts febrífugues i sudoríferes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jaç</title>

Homòfon: jas
Etimologia: del ll. vg. *jacium, der. del ll. jacēre ‘jeure’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt. Em vaig fer un jaç de palla.
    2. per extensió llit 1.
    3. per extensió Cau d’un animal.
    4. atrapar al jaç figuradament Trobar desprevingut.
    5. jeure al jaç figuradament Estar desprevingut.
    6. preparar el jaç figuradament Disposar les coses per a la consecució d’algun fi.
    7. trobar el jaç (d’algú) Descobrir on rau.
  2. construcció
    1. Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element.
    2. jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons.
  3. ramaderia
    1. Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi.
    2. Jaça.

■ jaç

masculí Qualsevol cosa disposada per a jeure-hi al damunt Em vaig fer un jaç de palla per extensió llit 1 per extensió Cau d’un animal atrapar al jaç figuradament Trobar desprevingut jeure al jaç figuradament Estar desprevingut preparar el jaç figuradament Disposar les coses per a la consecució d’algun fi trobar el jaç d’algú Descobrir on rau construcció Element d’obra disposat perquè hi descansi a sobre un altre element jaç d’escala Cara superior de la volta on descansen els graons ramaderia Barraca de pastor que serveix principalment per a jeure-hi Jaça
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

jac


<title type="display">jac</title>

Etimologia: regressiu de jaquet o jaqueta, del fr. jaquet, jaquette, dimin. de l’ant. jaque ‘gec dels pagesos’, i aquest, de Jacques ‘Jaume’, aplicat genèricament als pagesos
masculí dialectal antigament Gec.

jac

masculí dialectal antigament Gec
Gran Diccionari de la llengua catalana

jaca

jaca

femení indumentària Gec
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jaça

■ jaça

femení Jaç portàtil ramaderia Lloc de muntanya tancat amb andars on sojorna el bestiar especialment a l’estiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

jacana


<title type="display">jacana</title>

masculí ornitologia Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels caradriformes i de la família dels jacànids, entre els quals es destaca el jacana americà (Jacana spinosa), el jacana australià (Irediparra gallinacea) i el jacana de cua de faisà (Hydrophasianus chirurgus).

jacana

masculí ornitologia Gènere d’ocells tropicals de l’ordre dels caradriformes i de la família dels jacànids, entre els quals es destaca el jacana americà Jacana spinosa , el jacana australià Irediparra gallinacea i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus