Es mostren 88940 resultats

jaquès
| jaquesa

jaquès
| jaquesa

jaques

jaques

jaquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jaquet</title>

Accessory
Etimologia: del fr. ant. jaquet, sense que en sigui clara la relació semàntica 1a font: 1490, Tirant
Body
masculí jocs d’entreteniment Joc de taula entre dos, o màxim tres, jugadors que es juga en un tauler amb bandes triangulars dividides en cases.

jaquet

jaqueta

jaqueta

Informació complementària

jaquir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jaquir</title>

Accessory
Etimologia: del frànc. *jehhjan i *jahhjan ‘declarar; lliurar-se’, terme del dret feudal amb el significat de ‘reconèixer el dret’ d’algú sobre alguna cosa i, per tant, ‘abandonar-la, deixar-la’ 1a font: c. 1050
Body
verb transitiu Deixar.

jaquir

Informació complementària

jardí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jardí</title>

Accessory
Etimologia: del fr. jardin, íd., dimin. del fr. ant. jart ‘hort’, del frànc. *gard ‘clos, tanca d’horta’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
  1. art i jardineria Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que hom destina a esbarjo.
  2. jardí botànic botànica Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
  3. jardí d’infants ensenyament Llar d’infants.

jardí

jardinatge

jardinatge

jardiner
| jardinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jardiner</title>

Accessory
Etimologia: de jardí 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
  1. jardineria
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al jardí.
    2. masculí i femení Persona que té per ofici la jardineria.
    3. femení Moble o construcció d’obra a propòsit perquè hom hi col·loqui plantes.
  2. femení transports
    1. Carruatge de quatre o sis seients disposats paral·lelament a la caixa, descobert lateralment i de sostre pla, d’ús molt generalitzat al començament del segle XX.
    2. Tramvia obert que hom emprava a l’estiu.

jardiner
| jardinera

jardineria

jardineria

jargó


<title type="display">jargó</title>

Accessory
Etimologia: del fr. jargon, íd., d’origen onomatopeic (cf. gargall).
Body
    masculí lingüística
  1. Varietat de parla d’alguna comunitat marginada.
  2. per extensió Argot.
  3. per extensió Parla incorrecta, deformada o incomprensible.

jargó