Es mostren 88940 resultats

■ jebuseu
| jebusea

■ jebuseu
| jebusea

història adjectiu Relatiu o pertanyent als jebuseus masculí i femení Individu d’un poble preisraelita que habitava a Canaan, amb capital a Jebús, la futura Jerusalem
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jeep*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">jeep</title>

Pronúncia: dʒíp
Etimologia: mot angl. nord-americà, transcripció de la pronúncia de les inicials G. P. de General Purpose ‘ús general’ amb què es designà un automòbil tot terreny fabricat per l’empresa Ford
    masculí automòbil, automobilisme
  1. Nom popular d’un automòbil tot terreny emprat per l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant la Segona Guerra Mundial.
  2. impròpiament Automòbil tot terreny.

■ jeep*

masculí automòbil, automobilisme Nom popular d’un automòbil tot terreny emprat per l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant la Segona Guerra Mundial impròpiament Automòbil tot terreny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jeia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jeia</title>

Partició sil·làbica: je_ia
Etimologia: del cat. ant. jaïlla, íd., d’un pl. neutre ll. vg. *jacīlia, der. del ll. jacēre ‘jeure’
    femení
  1. Manera de jeure, d’estar al llit o al jaç. Tenir bona jeia. Tenir mala jeia.
  2. figuradament
    1. Manera com una persona sol tractar les altres. Té molt mala jeia.
    2. ésser de bona jeia Dit de la persona tractable, que es porta bé amb els altres.
    3. ésser de mala jeia Dit de la persona de mal geni.

■ jeia

femení Manera de jeure, d’estar al llit o al jaç Tenir bona jeia Tenir mala jeia figuradament Manera com una persona sol tractar les altres Té molt mala jeia ésser de bona jeia Dit de la persona tractable, que es porta bé amb els altres ésser de mala jeia Dit de la persona de mal geni
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jejú

■ jejú

masculí anatomia animal Segona porció de l’intestí prim, entre el duodè i l’ili
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jejunal

■ jejunal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al jejú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jejúnum

■ jejúnum

masculí anatomia animal Jejú
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

jènua

jènua

femení indústria tèxtil Nom donat a la filadora de vuit fusos coneguda per spinning-jenny
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jerarca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jerarca</title>

Etimologia: del b. ll. hierarcha, i aquest, del gr. ierárkhēs ‘gran sacerdot’, der. de hierós ‘sagrat’ i árkhō ‘ser el cap, manar’ 1a font: s. XIX
    masculí i femení
  1. Persona que ocupa un lloc en la jerarquia d’una organització, en particular de l’Església.
  2. especialment Persona que deté una autoritat elevada o superior dins la jerarquia.

■ jerarca

masculí i femení Persona que ocupa un lloc en la jerarquia d’una organització, en particular de l’Església especialment Persona que deté una autoritat elevada o superior dins la jerarquia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jerarquia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jerarquia</title>

Partició sil·làbica: je_rar_qui_a
Etimologia: del b. ll. hierarchia, i aquest, del gr. hierarkhía ‘dignitat de gran sacerdot’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Relació de primacia i subordinació que lliga les diverses persones, o grups de persones, que constitueixen una organització.
    2. especialment Relació de primacia i subordinació entre els ordes eclesiàstics.
    3. per extensió Persona de categoria dins una organització. Una alta jerarquia.
    4. Relació de subordinació en cadena, de persones, fets o idees, que es basa en un tret d’índole normativa, subjectiva o objectiva.
    1. Categoria o grau d’una jerarquia. Hi ha tres jerarquies d’administratius en la nostra empresa.
    2. jerarquia angèlica cristianisme Ordre de preeminència establerta entre els nou ordres dels àngels.

■ jerarquia

femení Relació de primacia i subordinació que lliga les diverses persones, o grups de persones, que constitueixen una organització especialment Relació de primacia i subordinació entre els ordes eclesiàstics per extensió Persona de categoria dins una organització Una alta jerarquia Relació de subordinació en cadena, de persones, fets o idees, que es basa en un tret d’índole normativa, subjectiva o objectiva Categoria o grau d’una jerarquia Hi ha tres jerarquies d’administratius en la nostra empresa jerarquia angèlica cristianisme Ordre de preeminència establerta entre els nou ordres dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jeràrquic
| jeràrquica

■ jeràrquic
| jeràrquica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la jerarquia
Traducció