Es mostren 88940 resultats

■ judaisme

■ judaisme

masculí història de les religions Religió dels jueus fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judaïtzant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">judaïtzant</title>

Partició sil·làbica: ju_da_ït_zant
Etimologia: de judaïtzar
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que judaïtza.
  2. Judeocristià.
  3. història A la península Ibèrica, dit del jueu oficialment convertit al catolicisme i batejat, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves.

■ judaïtzant

adjectiu i masculí i femení Que judaïtza Judeocristià història A la península Ibèrica, dit del jueu oficialment convertit al catolicisme i batejat, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judaïtzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">judaïtzar</title>

Partició sil·làbica: ju_da_ït_zar
Etimologia: del ll. td. judaizare, íd. 1a font: 1496
    verb
  1. intransitiu Seguir usos jueus o imitar-ne les normes i els ritus religiosos.
  2. transitiu Imposar les pràctiques mosaiques als nous cristians o mantenir-les en els procedents del judaisme.

■ judaïtzar

verb intransitiu Seguir usos jueus o imitar-ne les normes i els ritus religiosos transitiu Imposar les pràctiques mosaiques als nous cristians o mantenir-les en els procedents del judaisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judeo-

■ judeo-

Forma prefixada del mot llatí judaeus, -a, -um , que significa ‘jueu’ Ex judeocristià, judeocastellà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judeocastellà
| judeocastellana

■ judeocastellà
| judeocastellana

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al judeocastellà masculí Dialecte del castellà parlat pels jueus sefardites expulsats de la península Ibèrica i per llurs descendents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judeocatalà
| judeocatalana

■ judeocatalà
| judeocatalana

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al judeocatalà masculí Antic dialecte del català, propi dels jueus catalans, on abunden mots, expressions i calcs de l’hebreu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judeocristià
| judeocristiana

■ judeocristià
| judeocristiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al judeocristianisme masculí i femení Seguidor del judeocristianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judeocristianisme

■ judeocristianisme

masculí cristianisme Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judes

■ judes

masculí Home traïdor És un judes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judicable

■ judicable

adjectiu Que hom pot judicar o ha de judicar
Traducció