Es mostren 88939 resultats

■ judicat

■ judicat

masculí història jutjat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judicatiu
| judicativa

■ judicatiu
| judicativa

adjectiu Que té poder de judicar o jutjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judicatura

■ judicatura

femení dret Professió de jutge Cos de jutges d’un país
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">judici</title>

Etimologia: del ll. judicium, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Acció de judicar o jutjar;
    2. l’efecte.
    1. Facultat de jutjar o judicar, d’emetre un judici.
    2. ètica Acte o procés mental pel qual hom ordena la seva conducta en funció d’unes normes, uns principis o uns criteris determinats.
    3. filosofia, psicologia i lògica Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos o més termes.
    4. filosofia En la filosofia kantiana, facultat de pensar el que és particular en tant que enclòs en el que és general.
    5. judici temerari Pensament o afirmació, perjudicials a altri, que hom fa sobre la base de motius o raons insuficients.
  3. dret processal
    1. Coneixement d’una causa en la qual el jutge ha de pronunciar la sentència.
    2. La sentència del jutge.
    3. judici a porta closa Acte de judici oral en el qual les sessions no són públiques.
    4. judici d’arbitratge Procediment privat mitjançant el qual una o més persones nomenades de comú acord per les parts donen la solució a un conflicte plantejat, amb el compromís previ de les parts d’acceptar llur decisió.
    5. judici declaratiu En el dret processal civil i en la jurisdicció contenciosa, judici on hom pretén la declaració d’un dret.
    6. judici de conciliació Acte de comparèixer les parts davant el jutge municipal, comarcal o de pau a fi de procurar una avinença, abans d’iniciar una de les parts un procediment.
    7. judici de faltes Judici celebrat davant els jutjats municipals o comarcals (tribunal unipersonal) per al coneixement de les faltes o delictes menys greus. En la jurisdicció penal intervé el ministeri fiscal.
    8. judici especial Dit de tot procediment judicial, establert en la llei amb una tramitació diferent a la dels quatre judicis ordinaris.
    9. judici executiu Judici que té per objecte d’aconseguir una execució directa mitjançant un títol amb força legal reconeguda sense necessitat d’una prèvia declaració de drets.
    10. judici laboral Judici plantejat davant les magistratures de treball per a resoldre els conflictes propis d’aquesta matèria entre treballadors i empreses.
    11. judici oral Judici celebrat davant les audiències provincials (o tribunals col·legiats) per al coneixement dels delictes.
    12. judici sumari (o sumaríssim) Dit dels procediments judicials especials que pel fet de tractar qüestions considerades urgents tenen una tramitació abreujada.
    1. religió Sanció, proferida a la mort de l’home, segons la seva fidelitat o infidelitat envers Déu.
    2. dia del Judici cristianisme Fi de la història en què hi haurà el judici final.
    3. judici final religió i cristianisme Sanció definitiva de la història salvífica de Déu a través de Crist que tindrà lloc a la fi de la història humana.
    4. judici particular religió i cristianisme Judici produït a la mort de cada home i que en determina la salvació o condemnació definitives.
  5. judici de Déu història Ordalia.

■ judici

masculí Acció de judicar o jutjar l’efecte Facultat de jutjar o judicar, d’emetre un judici ètica Acte o procés mental pel qual hom ordena la seva conducta en funció d’unes normes, uns principis o uns criteris determinats filosofia , psicologia i lògica Acte o procés mental mitjançant el qual hom pensa una proposició o enunciat, atribueix un predicat a un subjecte, afirma o nega una relació entre dos o més termes filosofia En la filosofia kantiana, facultat de pensar el que és particular en tant que enclòs en el que és general judici temerari Pensament o afirmació, perjudicials a altri, que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judicial

■ judicial

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’administració de justícia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judicialment

■ judicialment

adverbi Per procediment judicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judiciari
| judiciària

■ judiciari
| judiciària

adjectiu Judicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judiciós
| judiciosa

■ judiciós
| judiciosa

adjectiu Que té judici assenyat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judiciosament

■ judiciosament

adverbi Amb judici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ judo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">judo</title>

Etimologia: del jap. judo, comp. de ju ‘suau, dúctil’ i do ‘mitjà’
masculí esports Esport lluita de mans nues que té com a principi d’aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb el mínim d’esforç.

■ judo

masculí esports Esport lluita de mans nues que té com a principi d’aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb el mínim d’esforç
Traducció