Es mostren 88939 resultats

labferment

labferment

masculí fisiologia Enzim que té la propietat de coagular la caseïna de la llet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labiades


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">labiades</title>

Partició sil·làbica: la_bi_a_des
    femení botànica
  1. plural Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes bilabiades i de fruits composts amb quatre núcules.
  2. singular Planta de la família de les labiades.

■ labiades

femení botànica plural Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes bilabiades i de fruits composts amb quatre núcules singular Planta de la família de les labiades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">labial</title>

Partició sil·làbica: la_bi_al
Etimologia: del b. ll. labialis, íd., der. de labium ‘llavi’
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als llavis.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis, que es realitza en les consonants bilabials i labiodentals, i, combinadament, en les vocals velars, anomenades per això labiovelars.

■ labial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent als llavis adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis, que es realitza en les consonants bilabials i labiodentals, i, combinadament, en les vocals velars, anomenades per això labiovelars
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labialització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">labialització</title>

Partició sil·làbica: la_bi_a_lit_za_ci_ó
Etimologia: de labialitzar
    femení fonètica, fonologia
  1. Articulació realitzada amb la participació dels llavis.
  2. Fenomen pel qual es propaga el caràcter labial d’un so a d’altres que formen part d’una mateixa seqüència sintagmàtica.

■ labialització

femení fonètica, fonologia Articulació realitzada amb la participació dels llavis Fenomen pel qual es propaga el caràcter labial d’un so a d’altres que formen part d’una mateixa seqüència sintagmàtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labialitzar

■ labialitzar

verb transitiu Fer labial, modificar amb la contracció dels llavis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labiat
| labiada

■ labiat
| labiada

adjectiu botànica Que té la corolla o el calze amb un llavi o, més sovint, amb dos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

labidògnats

labidògnats

masculí plural zoologia Migalomorfs
Gran Diccionari de la llengua catalana

labidur

labidur

masculí entomologia Papaorelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ làbil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">làbil</title>

Etimologia: del ll. labĭlis ‘relliscós’, der. de labi ‘relliscar, caure’ 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Caduc, inestable, que pot o ha de caure, desaparèixer, canviar. Pètals làbils.
  2. química Dit d’aquelles substàncies o composts químics que es descomponen amb facilitat.

■ làbil

adjectiu Caduc, inestable, que pot o ha de caure, desaparèixer, canviar Pètals làbils química Dit d’aquelles substàncies o composts químics que es descomponen amb facilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ labilitat

■ labilitat

femení Qualitat de làbil labilitat neurovegetativa patologia Reacció exagerada del sistema nerviós enfront de petits estímuls exògens o endògens
Traducció