Es mostren 88953 resultats

■ amonestador
| amonestadora

■ amonestador
| amonestadora

adjectiu i masculí i femení Que amonesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amonestament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amonestament</title>

Etimologia: de amonestar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’amonestar;
    2. l’efecte.
  2. dret Correcció de caràcter lleu que hom imposa per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc.
  3. esports Advertència que l’àrbitre d’una competició esportiva fa a un dels participants en cas d’infracció greu del reglament.

■ amonestament

masculí Acció d’amonestar l’efecte dret Correcció de caràcter lleu que hom imposa per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc esports Advertència que l’àrbitre d’una competició esportiva fa a un dels participants en cas d’infracció greu del reglament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amonestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amonestar</title>

Etimologia: indirectament del ll. admonēre, íd., potser per un encreuament amb molestare ‘molestar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Advertir severament (algú) per tal que s’esmeni.
    2. Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc. L’han amonestat per arribar tard a la feina. L’àrbitre el va amonestar amb una targeta vermella.
  2. dret canònic Publicar les amonestacions.

■ amonestar

verb transitiu Advertir severament algú per tal que s’esmeni Imposar a algú una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc L’han amonestat per arribar tard a la feina L’àrbitre el va amonestar amb una targeta vermella dret canònic Publicar les amonestacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoni</title>

Etimologia: de amoníac 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. química inorgànica Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH4, del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i, per tant, les sals amòniques.
  2. amoni quaternari química orgànica Designació genèrica dels radicals monovalents NR4 que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil (o tres grups alquil i un d’aril).
  3. hidròxid d’amoni química inorgànica Amoníac.
  4. ió amoni química inorgànica Catió monovalent NH4 contingut en les sals amòniques, que deriva de l’amoníac per addició d’un protó.

■ amoni

masculí química inorgànica Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH 4 , del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i, per tant, les sals amòniques amoni quaternari química orgànica Designació genèrica dels radicals monovalents NR 4 que resulten de la substitució en el radical amoni dels quatre hidrògens per grups alquil o tres grups alquil i un d’aril hidròxid d’amoni química inorgànica Amoníac ió amoni química inorgànica Catió monovalent NH 4 contingut en les sals amòniques, que deriva de l’amoníac per addició d’un protó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoni-

■ amoni-

química orgànica Forma prefixada del mot amoníac , que designa el grup catiònic amoni −NH 4 quan és considerat com un substituent en una molècula orgànica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoníac
| amoníaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoníac</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ní_ac
Etimologia: del ll. ammoniacus ‘goma amoníaca’, i aquest, del gr. ammōniakós ‘del país d’Ammon’, nom egipci de Júpiter, venerat en un temple a la sorrenca Líbia (gr. ámmos ‘sorra’), on es recollia aquesta goma 1a font: 1409
  1. masculí [NH3] química inorgànica Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, d’una olor pungent característica.
  2. adjectiu
    1. gas amoníac química inorgànica Amoníac.
    2. goma amoníaca química industrial Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbel·líferes.
    3. sal amoníaca química orgànica Clorur d’amoni.

■ amoníac
| amoníaca

masculí NH 3 química inorgànica Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, d’una olor pungent característica adjectiu gas amoníac química inorgànica Amoníac goma amoníaca química industrial Goma resina exsudada pel Dorema ammoniacum i probablement per altres umbellíferes sal amoníaca química orgànica Clorur d’amoni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amoniacal

■ amoniacal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’amoníac, que conté amoníac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amoniacat


<title type="display">amoniacat</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ni_a_cat
Etimologia: de amoníac i -at2
masculí obsolet química inorgànica Designació dels composts d’addició en els quals l’amoníac actua com l’aigua en els hidrats.

amoniacat

masculí obsolet química inorgànica Designació dels composts d’addició en els quals l’amoníac actua com l’aigua en els hidrats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amònic
| amònica

■ amònic
| amònica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al radical amoni o a l’ió amoni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amonièmia

■ amonièmia

femení fisiologia animal Presència de carbonat amònic a la sang