Es mostren 88940 resultats

laudar

laudar

verb transitiu dret Fer un laude
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laudatori
| laudatòria

■ laudatori
| laudatòria

adjectiu Que conté lloança Una frase laudatòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laudatòriament

■ laudatòriament

adverbi D’una manera laudatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laude

■ laude

masculí dret Decisió dictada per àrbitres de dret o d’equitat, als quals ha estat sotmès un afer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laudes


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">laudes</title>

Partició sil·làbica: lau_des
Etimologia: v. laude 1a font: 1803, DEst.
    femení plural
  1. litúrgia En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí.
  2. Hora en què se solen cantar les laudes. Se n’anà després de laudes.

■ laudes

femení plural litúrgia En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí Hora en què se solen cantar les laudes Se n’anà després de laudes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lauegrama


<title type="display">lauegrama</title>

Partició sil·làbica: la_ue_gra_ma
masculí cristal·lografia i física Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.

lauegrama

masculí cristallografia i física Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament collimat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laumontita

■ laumontita

femení mineralogia Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl 2 SiO 1 2 4H 2 O, mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic
Gran Diccionari de la llengua catalana

laura


<title type="display">laura</title>

Partició sil·làbica: lau_ra
Etimologia: del gr. bizantí láura, íd.
femení cristianisme A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.

laura

femení cristianisme A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de celles monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lauraci
| lauràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lauraci</title>

Partició sil·làbica: lau_ra_ci
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. laurus ‘llorer’
  1. adjectiu Semblant al llorer.
  2. femení botànica
    1. plural Família de magnolials, constituïda per plantes llenyoses aromàtiques amb fulles simples, coriàcies i perennes, flors homoclamídies i fruits bacciformes o drupacis.
    2. singular Planta de la família de les lauràcies.

■ lauraci
| lauràcia

adjectiu Semblant al llorer femení botànica plural Família de magnolials, constituïda per plantes llenyoses aromàtiques amb fulles simples, coriàcies i perennes, flors homoclamídies i fruits bacciformes o drupacis singular Planta de la família de les lauràcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ laurat

■ laurat

masculí química orgànica Qualsevol de les sals o dels èsters de l’àcid làuric
Traducció