Es mostren 88940 resultats

■ amorfia

■ amorfia

femení Qualitat d’amorf amorfisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorfinisme

■ amorfinisme

masculí psiquiatria Estat morbós produït per la privació de l’ús de la morfina a l’habituat a prendre’n
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorfisme

■ amorfisme

masculí Estat o qualitat d’amorf
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorfofal·lus


<title type="display">amorfofal·lus</title>

Etimologia: de amorf i fal·lus
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies (Amorphophallus sp), de fulles dividides i de grosses inflorescències en espàdix.

amorfofal·lus

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies Amorphophallus sp , de fulles dividides i de grosses inflorescències en espàdix
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorfognòsia


<title type="display">amorfognòsia</title>

Partició sil·làbica: a_mor_fog_nò_si_a
Etimologia: de amorf i -gnòsia
femení patologia Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai.

amorfognòsia

femení patologia Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorià
| amoriana


<title type="display">amorià</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ri_à
Etimologia: del nom de la població d’Amorion, a l’Àsia Menor, a la Frígia
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la dinastia amoriana.
  2. dinastia amoriana Dinastia bizantina, dita també frígia, que regnà del 820 al 867.

amorià
| amoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dinastia amoriana dinastia amoriana Dinastia bizantina, dita també frígia , que regnà del 820 al 867
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorita


<title type="display">amorita</title>

Etimologia: variant de amorreu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als amorites o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
  3. masculí lingüística Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central, parlada pels amorites.

amorita

adjectiu Relatiu o pertanyent als amorites o a llur llengua masculí i femení història Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià masculí lingüística Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central, parlada pels amorites
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorós
| amorosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amorós</title>

Etimologia: de amor
    adjectiu
  1. Que sent amor. Un fill amorós.
    1. Que denota, que manifesta, amor. Semblants amorosos.
    2. Inspirat per l’amor.
  3. Agradós, amorosívol.
  4. Suau, bla, de bon treballar (aplicat a les coses). Tela amorosa.
  5. Suau, temperat, tranquil (dit del temps, de la mar, etc.).

■ amorós
| amorosa

adjectiu Que sent amor Un fill amorós Que denota, que manifesta, amor Semblants amorosos Inspirat per l’amor Agradós, amorosívol Suau, bla, de bon treballar aplicat a les coses Tela amorosa Suau, temperat, tranquil dit del temps, de la mar, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorosament

■ amorosament

adverbi Amb amor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amorosenc
| amorosenca

■ amorosenc
| amorosenca

adjectiu Amorós, que denota amor, inspirat per l’amor
Traducció