Es mostren 88940 resultats

■ legalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">legalitat</title>

Etimologia: del b. ll. legalĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1486
    femení
  1. Qualitat de legal.
  2. dret constitucional Règim o sistema polític establert per una llei fonamental de l’estat.
  3. principi de legalitat dret Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a lleis anteriors.

■ legalitat

femení Qualitat de legal dret constitucional Règim o sistema polític establert per una llei fonamental de l’estat principi de legalitat dret Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a lleis anteriors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">legalització</title>

Partició sil·làbica: le_ga_lit_za_ci_ó
Etimologia: de legalitzar
    femení dret
    1. Acció de legalitzar;
    2. l’efecte.
  2. Certificació de l’autenticitat d’una signatura feta per un notari.
  3. Certificació de les signatures dels documents atorgats a l’estranger feta per les autoritats i representants del país on han de produir efectes.
  4. legalització notarial Certificació de l’autenticitat d’una signatura d’un notari feta per dos altres notaris del mateix col·legi o, subsidiàriament, pel jutge de primera instància.

■ legalització

femení dret Acció de legalitzar l’efecte Certificació de l’autenticitat d’una signatura feta per un notari Certificació de les signatures dels documents atorgats a l’estranger feta per les autoritats i representants del país on han de produir efectes legalització notarial Certificació de l’autenticitat d’una signatura d’un notari feta per dos altres notaris del mateix collegi o, subsidiàriament, pel jutge de primera instància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legalitzar

■ legalitzar

verb transitiu dret Donar estat legal a una cosa Legalitzar l’avortament Certificar en forma autèntica la legalitat i la veritat d’un document o d’una signatura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legalment

■ legalment

adverbi Conforme a la llei d’una manera legal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">legat</title>

Compareu: llegat
Etimologia: del ll. legatus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. història Delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província.
  2. Persona que una autoritat eclesiàstica o civil tramet a una altra per tractar un negoci.
  3. catolicisme
    1. Eclesiàstic que per disposició del papa el representa en un concili.
    2. legat ‘a latere’ Cardenal enviat extraordinàriament pel papa, amb amplíssimes facultats, perquè el representi prop d’un príncep, d’un govern o en un concili.

■ legat

masculí història Delegat dels emperadors romans encarregat de representar-los en una província Persona que una autoritat eclesiàstica o civil tramet a una altra per tractar un negoci catolicisme Eclesiàstic que per disposició del papa el representa en un concili legat ‘a latere’ Cardenal enviat extraordinàriament pel papa, amb amplíssimes facultats, perquè el representi prop d’un príncep, d’un govern o en un concili
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legatari
| legatària

■ legatari
| legatària

adjectiu i masculí i femení dret Dit de la persona a favor de la qual hom ha fet un llegat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legatori
| legatòria

■ legatori
| legatòria

adjectiu Administrat per un legat Província legatòria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">legió</title>

Partició sil·làbica: le_gi_ó
Etimologia: del ll. legio, -ōnis, íd., der. de legĕre ‘escollir; reclutar’ 1a font: c. 1300
    femení
  1. història
    1. En l’antiga Roma, cos principal de tropes.
    2. organització militar Nom amb què han estat designats diferents cossos de tropes.
    3. legió estrangera Cos de voluntaris estrangers.
  2. per extensió Grup, multitud, d’individus que persegueixen un mateix fi. Una legió de sol·licitants. Una legió d’abelles el perseguia. Una legió d’àngels, de dimonis.

■ legió

femení història En l’antiga Roma, cos principal de tropes organització militar Nom amb què han estat designats diferents cossos de tropes legió estrangera Cos de voluntaris estrangers per extensió Grup, multitud, d’individus que persegueixen un mateix fi Una legió de sollicitants Una legió d’abelles el perseguia Una legió d’àngels, de dimonis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legionari
| legionària

■ legionari
| legionària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la legió masculí i femení Soldat de la legió malaltia dels legionaris patologia Legionellosi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ legionel·la

■ legionel·la

femení microbiologia Gènere de bacils gramnegatius identificats l’any 1979 com a agents etiològics de la legionellosi
Traducció