Es mostren 88939 resultats

■ liceu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">liceu</title>

Partició sil·làbica: li_ceu
Etimologia: del ll. Lycēum, i aquest, del gr. Lýkeion, lloc de l’escola peripatètica d’Aristòtil, prop del temple d’Apol·lo, de sobrenom Lýkeios ‘matador de llops’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. història A l’antiga Grècia, camp molt ample, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, que esdevingué més tard la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil.
    1. Nom donat en alguns països als establiments d’ensenyament secundari.
    2. Nom donat a certes societats literàries o recreatives.

■ liceu

masculí història A l’antiga Grècia, camp molt ample, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, que esdevingué més tard la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Nom donat en alguns països als establiments d’ensenyament secundari Nom donat a certes societats literàries o recreatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lici
| lícia


<title type="display">lici</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Lícia (antiga regió de l’Àsia Menor) o del lici (llengua).
  2. masculí lingüística Antiga llengua de Lícia que pertany a la família de llengües de l’Àsia Menor.

lici
| lícia

adjectiu i masculí i femení De Lícia antiga regió de l’Àsia Menor o del lici llengua masculí lingüística Antiga llengua de Lícia que pertany a la família de llengües de l’Àsia Menor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lícit
| lícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lícit</title>

Etimologia: del ll. licĭtus, -a, -um, íd., participi de lĭcēre ‘ser permès’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral. És lícit de matar en legítima defensa. Li era lícit de decidir cap altra cosa?

■ lícit
| lícita

adjectiu Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral És lícit de matar en legítima defensa Li era lícit de decidir cap altra cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ licitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">licitació</title>

Partició sil·làbica: li_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. licitatio, -ōnis, íd.
    femení dret
    1. Acció de licitar;
    2. l’efecte.
  2. licitació al més-dient Sistema de licitació pública en una subhasta, feta de viva veu, consistent a adjudicar una cosa a qui n’ofereix el preu més avantatjós.

■ licitació

femení dret Acció de licitar l’efecte licitació al més-dient Sistema de licitació pública en una subhasta, feta de viva veu, consistent a adjudicar una cosa a qui n’ofereix el preu més avantatjós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ licitador
| licitadora

■ licitador
| licitadora

masculí i femení dret Persona que licita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lícitament

■ lícitament

adverbi D’una manera lícita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ licitar

■ licitar

verb transitiu dret Oferir preu per una cosa en una subhasta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ licitatori
| licitatòria

■ licitatori
| licitatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la licitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ licitud

■ licitud

femení Qualitat de lícit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lico-

■ lico-

Forma prefixada del mot grec lýkos , que significa ‘llop’ Ex licopodials, licocèfal