Es mostren 88939 resultats

límit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">límit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. limes, limĭtis ‘caminet entre camps; límit, frontera’ 1a font: 1440
Body
  1. masculí Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Les Corberes marquen el límit septentrional dels Països Catalans. Han establert un límit d’edat per a presentar-se a l’examen.
  2. figuradament
    1. masculí Punt fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. Va lluitar fins al límit de les seves forces. Conec els meus límits. Dins els límits fixats per la llei.
    2. adjectiu invariable Situació límit.
  3. masculí [símbol lim] anàlisi matemàtica Valor al qual una successió o bé una funció pot acostar-se més i més.
  4. masculí física Llindar màxim d’una magnitud física.

límit

limitació

limitació

limitadament

limitadament

Traducció

limitador
| limitadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">limitador</title>

Accessory
Etimologia: del ll. limitator, -ōris ‘agrimensor’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
Body
  1. adjectiu Que limita.
  2. masculí electrotècnia Aparell o dispositiu que limita una magnitud variable, de manera que no pugui sobrepassar un valor màxim fixat.
  3. masculí radiotècnia i electroacústica Dispositiu o circuit electrònic destinat a evitar que un senyal sobrepassi un nivell determinat.
  4. masculí tecnologia Dispositiu que hom col·loca en certes màquines per protegir-les de valors excessivament alts de velocitat, tensió, parell, etc., o bé per controlar el moviment d’algun òrgan.

limitador
| limitadora

limitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">limitar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. limitare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Ésser el límit d’un territori o una extensió qualsevol. Aquest rierol limita la propietat per la banda de ponent.
    2. intransitiu Tenir, un territori, uns límits, comuns amb un altre. Noruega limita amb Suècia.
    1. transitiu Fixar, assenyalar, el límit o els límits fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. La constitució limita els poders del president.
    2. transitiu per extensió Restringir. Haurem de limitar les despeses.
    3. pronominal No sap limitar-se. Es limita a fer allò que li manen.

limitar

limitat
| limitada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">limitat</title>

Accessory
Etimologia: de limitar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu [abreviatura ltat. ltda.]
    1. Que té límits. Superfície limitada.
    2. especialment i figuradament Poders limitats. Societat de responsabilitat limitada.
  1. per extensió Reduït, escàs. Un nombre de persones limitat. Té una intel·ligència limitada. És un noi molt limitat.

limitat
| limitada

limítrof
| limítrofa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">limítrof</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. limitrŏphus, -a, -um ‘(terreny) donat als soldats de frontera per a llur subsistència’, comp. del ll. limes ‘límit’ i el gr. trophéō, variant de tréphō ‘alimentar’ 1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.

limítrof
| limítrofa

limívor
| limívora

limívor
| limívora

limn-

limn-

limnea


<title type="display">limnea</title>

Accessory
Partició sil·làbica: lim_ne_a
Body
femení zoologia Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors i de la família dels limneids (Limnaea sp), de closca espiraliforme, propis d’aigua dolça.

limnea