Es mostren 88939 resultats

■ limusina

■ limusina

femení automòbil, automobilisme Automòbil de luxe, de carrosseria llarga i tancada, de quatre portes, sovint amb separació entre els seients del davant i l’espai reservat als passatgers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linàcies

■ linàcies

femení botànica plural Família de gruïnals que comprèn espècies herbàcies o arbustives de fulles simples o sèssils i de flors actinomorfes singular Planta de la família de les linàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

linalil


<title type="display">linalil</title>

    masculí química orgànica
  1. Radical univalent derivat del linalol, de fórmula C10H17—.
  2. acetat de linalil Oli incolor obtingut per síntesi i a partir de l’oli de bergamota.

linalil

masculí química orgànica Radical univalent derivat del linalol, de fórmula C 1 0 H 1 7 — acetat de linalil Oli incolor obtingut per síntesi i a partir de l’oli de bergamota
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linalol

■ linalol

masculí CH 3 2 C═CHCH 2 CH 2 CCH 3 —OHCH═CH 2 química orgànica Compost contingut en l’oli de la flor del taronger i en l’oli de bergamota
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linària

■ linària

femení botànica Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies Linaria sp , de fulles simples, enteres i sèssils, amb flors esperonades i fruits en càpsula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lincomicina

lincomicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Fàrmac antibacterià constituït per dues porcions enllaçades per un pont amídic per extensió Clindamicina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lindane

■ lindane

masculí química orgànica Insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres α, β i γ de l’hexaclorociclohexà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lineal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lineal</title>

Partició sil·làbica: li_ne_al
Etimologia: del ll. linealis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la línia.
  2. Fet amb línies.
  3. anàlisi matemàtica Dit de l’equació diferencial que és lineal respecte a la funció incògnita i a les seves derivades.
  4. matemàtiques Dit de la funció, l’equació, el sistema d’equacions, etc., en els quals intervenen només polinomis de primer grau, anomenats lineals.
  5. combinació lineal àlgebra En un espai vectorial, suma de vectors cadascun dels quals té un determinat coeficient escalar.
  6. escriptura lineal escriptura Escriptura del grec de l’època micènica emprada a Creta en el segon mil·lenni aC.

■ lineal

adjectiu Relatiu o pertanyent a la línia Fet amb línies anàlisi matemàtica Dit de l’equació diferencial que és lineal respecte a la funció incògnita i a les seves derivades matemàtiques Dit de la funció, l’equació, el sistema d’equacions, etc, en els quals intervenen només polinomis de primer grau, anomenats lineals combinació lineal àlgebra En un espai vectorial, suma de vectors cadascun dels quals té un determinat coeficient escalar escriptura lineal escriptura Escriptura del grec de l’època micènica emprada a Creta en el segon millenni aC
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linealitat

■ linealitat

femení Qualitat de lineal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linealització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">linealització</title>

Partició sil·làbica: li_ne_a_lit_za_ci_ó
Etimologia: de linealitzar
    femení
  1. matemàtiques
    1. Acció de linealitzar;
    2. l’efecte.
  2. lingüística Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es col·loquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla.

■ linealització

femení matemàtiques Acció de linealitzar l’efecte lingüística Procés lingüístic pel qual les entitats significatives globalment actualitzades per l’emissor adopten una disposició seqüencial i es colloquen una darrere l’altra, en el moment d’ésser explicitades en la parla