Es mostren 88939 resultats

linealitzar


<title type="display">linealitzar</title>

Partició sil·làbica: li_ne_a_lit_zar
Etimologia: de lineal
verb transitiu matemàtiques Simplificar un problema substituint les expressions exactes per unes altres expressions aproximades que siguin polinomis del primer grau.

linealitzar

verb transitiu matemàtiques Simplificar un problema substituint les expressions exactes per unes altres expressions aproximades que siguin polinomis del primer grau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linealment

■ linealment

adverbi En línia recta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lineament

■ lineament

masculí Línia que indica una forma o un contorn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linear

■ linear

adjectiu Lineal botànica Dit de la fulla llarga i estreta amb els marges quasi parallels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

linearitat

linearitat

femení Linealitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

linearització

linearització

femení matemàtiques Linealització
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lineatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lineatura</title>

Partició sil·làbica: li_ne_a_tu_ra
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. linea ‘línia’, potser a través del fr. linéature o l’it. lineatura
femení arts gràfiques Nombre de línies per centímetre o polzada en les trames utilitzades en fotoreproducció, o de fils en les pantalles de serigrafia.

■ lineatura

femení arts gràfiques Nombre de línies per centímetre o polzada en les trames utilitzades en fotoreproducció, o de fils en les pantalles de serigrafia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lineòmetre

■ lineòmetre

masculí arts gràfiques Regle de calcular trames, normalment en forma de triangle, que sol anar incorporat dins el tipòmetre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lingala

■ lingala

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al lingala masculí Llengua bantú de la família nigerocongolesa, parlada a la República del Congo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lingot


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lingot</title>

Etimologia: del fr. lingot, d’origen incert, potser de l’angl. ingot, íd., ‘motlle de fondre metalls’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí metal·lúrgia
  1. Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera.
  2. fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua.
  3. lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries.

■ lingot

masculí metallúrgia Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries
Informació complementària
Traducció