Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ lingot

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lingot</title>

Etimologia: del fr. lingot, d’origen incert, potser de l’angl. ingot, íd., ‘motlle de fondre metalls’ 1a font: 1839, DLab.

masculí

metal·lúrgia

Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera.
fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua.
lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries.

■ lingot

masculí metallúrgia Peça o aliatge que hom obté per emmotllament en una lingotera fals lingot Primera part solidificada en un procés de fosa contínua lingot d’alt forn Aliatge líquid que procedeix de l’alt forn i que hom empra per a alimentar els forns de les acereries i foneries

■ lingotera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lingotera</title>

Etimologia: de lingot

femení metal·lúrgia Motlle en forma de piràmide truncada, que hom empra per a la colada del metall o aliatge fos obtingut d’un forn, d’un convertidor, etc.

■ lingotera

femení metallúrgia Motlle en forma de piràmide truncada, que hom empra per a la colada del metall o aliatge fos obtingut d’un forn, d’un convertidor, etc

lingua franca*

<title type="display" xml:lang="estrangerisme">lingua franca</title>

Etimologia: [mot llatí]

femení

lingüística

Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial.
interlingua 1.

lingua franca*

femení lingüística Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial interlingua 1

■ lingual

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lingual</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. lingua ‘llengua’

adjectiu

anatomia animal
1. Relatiu o pertanyent a la llengua.
2. artèria lingual Una de les branques de la caròtide externa que rega la llengua.
3. plexe lingual Encreuament de les branques del nervi glossofaringi a l’arrel de la llengua.
fonètica, fonologia Dit del so articulat amb participació de la llengua.

■ lingual

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la llengua artèria lingual Una de les branques de la caròtide externa que rega la llengua plexe lingual Encreuament de les branques del nervi glossofaringi a l’arrel de la llengua fonètica, fonologia Dit del so articulat amb participació de la llengua

■ linguat

| linguada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">linguat</title>

Etimologia: del ll. linguatus, -a, -um, íd.

adjectiu heràldica Dit de l’ocell, el rèptil i altres animals alats amb la llengua d’un esmalt diferent del del cos.

■ linguat

| linguada

adjectiu heràldica Dit de l’ocell, el rèptil i altres animals alats amb la llengua d’un esmalt diferent del del cos

linguàtula

<title type="display">linguàtula</title>

Partició sil·làbica: lin_guà_tu_la

femení zoologia Gènere de metazous del grup dels pentastòmids (Linguatula sp), d’aspecte vermiforme, integrat per espècies paràsites de diversos animals.

linguàtula

femení zoologia Gènere de metazous del grup dels pentastòmids Linguatula sp , d’aspecte vermiforme, integrat per espècies paràsites de diversos animals