Es mostren 88940 resultats

■ lingüista

■ lingüista

masculí i femení Persona versada en lingüística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lingüístic
| lingüística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lingüístic</title>

Partició sil·làbica: lin_güís_tic
Etimologia: de llengua
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la llengua i al llenguatge.
  2. canvi lingüístic lingüística Conjunt de processos constants de transformació, de pèrdua i d’innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc., d’una llengua.
  3. conflicte lingüístic sociologia i lingüística Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.

■ lingüístic
| lingüística

adjectiu Relatiu o pertanyent a la llengua i al llenguatge canvi lingüístic lingüística Conjunt de processos constants de transformació, de pèrdua i d’innovació dels elements fònics, morfològics, lèxics, etc, d’una llengua conflicte lingüístic sociologia i lingüística Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lingüística

■ lingüística

femení lingüística Ciència que estudia el llenguatge humà, d’una manera absoluta o tal com apareix de fet, cristallitzat en les llengües concretes Lingüística antropològica, matemàtica, aplicada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

língula


<title type="display">língula</title>

femení zoologia Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels escardins i de la família dels lingúlids (Lingula sp), amb un peduncle llarg que travessa totes dues valves.

língula

femení zoologia Gènere de braquiòpodes de la subclasse dels escardins i de la família dels lingúlids Lingula sp , amb un peduncle llarg que travessa totes dues valves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lingúlids

■ lingúlids

masculí zoologia plural Família de lofoforats braquiòpodes de la subclasse dels ecardins, que inclou la língula singular Lofoforat de la família dels lingúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linguo-

■ linguo-

Forma prefixada del mot llatí lingua , que significa ‘llengua’ Ex linguodental, linguopalatal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linguograma

■ linguograma

masculí fonètica, fonologia Representació de les zones de contacte articulatori linguopalatal sobre la llengua
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ línia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">línia</title>

Partició sil·làbica: lí_ni_a
Etimologia: del ll. līnĕa, forma semiculta 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. geometria Conjunt de punts del pla o de l’espai que són la imatge, per una aplicació contínua, del conjunt dels nombres reals.
    2. geometria Traç que representa una línia.
    3. geometria i dibuix Traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargària, ratlla.
    4. música Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
    5. línia batimètrica oceanografia Isòbata.
    6. línia contínua trànsit Marca viària que consisteix en una línia de traç continu que separa dos carrils, generalment de sentit contrari, i que indica la prohibició de qualsevol canvi de carril que impliqui creuar aquesta línia.
    7. línia cotidal geofísica Dit de la línia imaginària que uneix els punts d’una costa on la plenamar o la baixamar tenen lloc a la mateixa hora.
    8. línia d’acció tecnologia Lloc geomètric dels punts de contacte de dos perfils conjugats de les dents d’un engranatge durant el moviment.
    9. línia d’alleujada marina, marítim Línia de surada quan el vaixell va sense càrrega.
    10. línia de bolina marina, marítim Recta que forma un angle de sis quartes amb la direcció del vent, a un o altre costat d’aquesta.
    11. línia de camp física En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ells.
    12. línia de canvi de data cronologia Línia imaginària que, partint del pol nord, travessa tot l’oceà Pacífic, fins al pol sud; quan un viatger la travessa d’est a oest, ha de sumar un dia a la data que tenia, mentre que si la travessa d’oest a est, li n’ha de restar un.
    13. línia de corrent física i hidràulica Línia que, en el si d’un fluid en moviment, en un instant determinat, és tangent, en cada punt, al vector velocitat del fluid en aquest punt.
    14. línia de costa Línia de contacte entre la costa i la mar, que pot presentar diverses formes.
    15. línia de crestes geografia Línia que uneix els punts més alts situats entre dues valls, les quals separa, i que fa de línia divisòria d’aigües.
    16. línia de falla geologia Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.
    17. línia de força física Línia de camp d’un camp de forces.
    18. línia de fuga dibuix i geometria En la perspectiva, conjunt dels punts de fuga de les rectes contingudes en un pla donat.
    19. línia de nivell cartografia Corba de nivell.
    20. línia de rellevament marina, marítim Cadascuna de les línies de doble curvatura traçades sobre el costat del buc d’un vaixell en la projecció longitudinal de la part que és per sobre de la línia de surada superior.
    21. línia de revés marina, marítim Línia de bolina del bord contrari a aquell a què hom es refereix.
    22. línia d’esteses construcció En les escales mixtes compensades, línia que hom traça a la meitat de l’amplària de l’escala o a 45 cm de l’ull i en què les esteses són totes de la mateixa amplària.
    23. línia de surada (o de flotació, o d’aigua) hidràulica i marina, marítim Línia determinada per la intersecció de la superfície lliure de l’aigua amb la superfície d’un cos que sura.
    24. línia de surada superior (o de càrrega, o de navegació) marina, marítim Línia de surada quan el vaixell va amb la càrrega màxima.
    25. línia de terra dibuix i geometria En perspectiva, intersecció del pla de terra amb el quadre.
    26. línia de testes marina, marítim Línia de rellevament assenyalada pel cantell superior extern de les testes de les quadernes.
    27. línia d’horitzó dibuix i geometria En geometria descriptiva, intersecció del pla de l’horitzó amb el quadre.
    28. línia discontínua trànsit Marca viària que consisteix en una línia de traç discontinu que separa dos carrils, de sentit contrari o no, i ordena la circulació sense prohibir canviar de carril quan les circumstàncies del trànsit ho permetin.
    29. línia equinoccial (o simplement línia) geografia Equador.
    30. línia femoral entomologia En els insectes, línia situada sobre la metasternita.
    31. línia fonamental heràldica Cadascuna de les línies que formen les principals particions i reparticions d’un escut.
    32. línia mixta geometria Línia formada per segments rectes i corbs que se succeeixen alternativament.
    33. línia neutra electrotècnia En una màquina elèctrica, cadascuna de les línies determinades per les posicions de les escombretes que correspon a una força electromotriu màxima o a un parell electromagnètic nul.
    34. línia poligonal (o trencada) geometria Línia constituïda per una successió de segments, de tal manera, que el principi d’un segment coincideix amb el final d’un altre.
    35. línia recta (o simplement línia) geometria Recta.
    36. línia trigonomètrica matemàtiques Cadascun dels segments amb els quals hom representa geomètricament, basant-se en una circumferència de radi 1, les funcions trigonomètriques.
    1. Sèrie de coses disposades d’una manera contínua en una direcció determinada. Amb l’alfil domino aquesta línia.
    2. organització militar Sèrie de persones l’una al costat de l’altra, principalment per a efectes militars.
    3. línia de batalla organització militar Disposició de les tropes apta per a les operacions de combat.
    4. línia de fila marina, marítim Formació naval simple en què els vaixells naveguen l’un darrere l’altre.
    5. línia de foc organització militar Sèrie de fortificacions i de destacaments, de poblacions, camps, etc., exposada a l’acció ofensiva de l’enemic.
    6. línia de front marina, marítim Formació naval simple en què els vaixells naveguen l’un costat de l’altre.
    7. línia de marcació marina, marítim Formació naval simple en què les unitats ocupen punts d’una recta que forma un angle.
    8. posar en línia organització militar Posar en disposició de combat.
    9. primera línia organització militar Sèrie de paratges situats més a prop del combat o exposats immediatament a l’acció bèl·lica.
    10. segona línia organització militar Sèrie de paratges on es preveu la possibilitat d’una acció bèl·lica posterior a la que ocorre en la primera línia.
  3. figuradament
    1. Regla, norma. La línia de conducta.
    2. seguir la línia recta (o la línia del deure) No separar-se de la regla, del deure.
    1. telecomunicacions Comunicació telefònica. El telèfon no té línia. Les línies estan ocupades.
    2. en línia locució adjectiva informàtica Dit del recurs que és controlat per alguna màquina o pel sistema i que, mentre dura aquesta situació, pot establir-hi connexió operativa sense intervenció humana significativa. Les impressores són unitats en línia.
    3. en línia locució adjectiva informàtica i telecomunicacions Dit del recurs o el servei al qual hom pot accedir a través de la connexió a una xarxa telemàtica. Diccionari en línia. Un curs d’idiomes en línia.
    4. en línia locució adjectiva i locució adverbial per extensió informàtica i telecomunicacions A través d’una xarxa telemàtica. Venda d’entrades en línia. Aquesta enciclopèdia es pot consultar en línia.
    5. línia artificial telecomunicacions i electricitat Xarxa formada per elements passius, que simula les característiques elèctriques d’una línia de transmissió.
    6. línia de contacte ferrocarrils i electricitat Línia de transport del corrent elèctric per a l’alimentació de les locomotores elèctriques.
    7. línia de retard electrònica i electricitat Línia de transmissió destinada especialment a introduir un cert retard en un senyal elèctric qualsevol.
    8. línia de transmissió telecomunicacions i electricitat Línia elèctrica destinada a la transmissió d’informació en forma d’energia elèctrica de baixa potència.
    9. línia de transmissió informàtica Conjunt de circuits interconnectats que permeten que les dades es transmetin entre dos terminals qualssevol en un moment donat.
    10. línia elèctrica electrotècnia i electricitat Conductor o conjunt de conductors, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
    11. línia ressonant radiotècnia i electricitat Línia de transmissió que té una inductància i una capacitat distribuïdes i que és ressonant a una determinada freqüència.
    12. línia telefònica telecomunicacions Conductor o conjunt de conductors, emprats per a la transmissió de senyals de telefonia.
  5. genètica
    1. Grup natural o artificial de reproducció que es presenta uniforme respecte a algun caràcter.
    2. línia d’addició Línia formada per genotips en els quals, a més del complement cromosòmic complet d’una espècie, hi ha un parell o més de cromosomes d’una altra.
    3. línia de substitució Línia formada per genotips que, essent nul·lisòmics per a un cromosoma o més, en lloc d’aquest contenen un parell o més de cromosomes d’una altra espècie.
    4. línia pura Línia obtinguda per autofecundacions successives a partir d’un sol genitor homozigòtic.
  6. genealogia
    1. En l’arbre genealògic lineal, conjunt de persones, almenys de tres generacions, que davallen d’un fill de l’estirp (aquest inclòs) o d’un fill d’un primogènit (aquest fill també inclòs) del llinatge.
    2. línia directa (o recta) Línia que va de pare a fill, i viceversa.
    3. línia femenina Línia que procedeix per descendència femenina.
    4. línia indirecta (o col·lateral) Sèrie de graus de parentiu entre persones amb un avantpassat comú que no descendeixen les unes de les altres.
    5. línia masculina (o agnatícia) Línia que procedeix per descendència únicament masculina.
    6. línia transversal (o col·lateral) Línia que procedeix per col·lateralitat.
    7. línia troncal (o principal, o primogènita) Línia originada pel fill primogènit de l’estirp i continuada pels successius primogènits.
    1. arts gràfiques Ratlla.
    2. llegir (o veure, etc.) entre línies figuradament Endevinar allò que l’autor deixa entendre sense dir-ho.
    1. transports Camí marítim, terrestre o aeri entre dos punts per a efectes de transport, comunicació, etc.
    2. trànsit Servei regular de vehicles que recorre aquest camí.
    3. línia aèria per extensió aeronàutica Companyia autoritzada per a fer operacions regulars de transport de persones, mercaderies i correu, per mitjà d’aeronaus; aerolínia.
  9. metrologia Unitat de longitud igual a la dotzena part d’una polzada.
  10. televisió Cadascun dels traços en què hom descompon la imatge mitjançant l’exploració.
  11. línia alba anatomia animal Espai que deixen entre ells els músculs rectes de l’abdomen.
  12. línia lateral anatomia animal Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis, que consisteix en un sistema de canals mucosos.

■ línia

femení geometria Conjunt de punts del pla o de l’espai que són la imatge, per una aplicació contínua, del conjunt dels nombres reals geometria Traç que representa una línia geometria i dibuix Traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargària, ratlla música Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita línia batimètrica oceanografia Isòbata línia contínua trànsit Marca viària que consisteix en una línia de traç continu que separa dos carrils, generalment de sentit contrari, i que indica la prohibició de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ linier

■ linier

masculí i femení esports Àrbitre assistent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ liniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">liniment</title>

Etimologia: del ll. linimentum, íd., der. de linīre ‘untar’ 1a font: s. XV, Cauliach
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori.

■ liniment

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Preparat líquid, espès, d’ús extern i de base generalment oliosa o semioliosa, emprat per a fer fregues com a antiàlgic o antiinflamatori
Informació complementària
Traducció