Es mostren 88940 resultats

■ llac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llac</title>

Etimologia: del ll. lacus ‘dipòsit; bassa; trull; estany’; en l’accepció de ‘llot’ no és segur que no pugui tenir una etimologia preromana 1a font: s. XIV, Metge
    masculí
  1. geomorfologia Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents.
  2. botànica
    1. Ranuncle d’aigua.
    2. Llot ric en matèria orgànica i algues microscòpiques.

■ llac

masculí geomorfologia Acumulació d’aigua, d’alguna extensió, situada en una depressió a l’interior dels continents botànica Ranuncle d’aigua Llot ric en matèria orgànica i algues microscòpiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaç</title>

Homòfon: llas
Etimologia: del ll. vg. laciu, del ll. cl. laqueus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Corda que en un cap té un ull per on passa l’altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, subjectar.
    2. Parany. Ja ha caigut al llaç.
    3. figuradament Lligam, vincle.
  2. Nus amb bagues escorredores que hom fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Portaven un llaç blanc al braç.
  3. [sovint en pl] alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa que fa, crua, de 2 a 4 cm de llarg i que és de forma semblant a la d’un llaç.
  4. pastisseria Pastís de pasta fullada gebrat i generalment farcit de cabell d’àngel, que té forma de llaç.
  5. indústria tèxtil Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
  6. llaç d’amor heràldica Cordó plegat en forma circular els extrems del qual travessen la circumferència pel costat destre i pel sinistre.

■ llaç

masculí Corda que en un cap té un ull per on passa l’altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, subjectar Parany Ja ha caigut al llaç figuradament Lligam, vincle Nus amb bagues escorredores que hom fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc, com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra Portaven un llaç blanc al braç sovint en pl alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa que fa, crua, de 2 a 4 cm de llarg i que és de forma semblant a la d’un llaç pastisseria Pastís de pasta fullada gebrat i generalment farcit de cabell d’àngel, que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llaça

llaça

femení dialectal Estalvis vg estalvi 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaca

■ llaca

femení Fang que deixa la pluja als camps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llacada

■ llacada

femení Llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaçada

■ llaçada

femení Banda amb què hom cenyeix alguna cosa formant llaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaçar

■ llaçar

verb transitiu Lligar amb un o més llaços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llacer
| llacera

■ llacer
| llacera

masculí i femení cinegètica Persona que es dedica a la caça de conills amb llaç o llacera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llacera

■ llacera

femení Llaç, parany, per a caçar conills
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaceries

■ llaceries

femení plural arquitectura Motius geomètrics o florals enllaçats entre ells amb la continuïtat d’un fris i que constitueixen un ornament arquitectònic
Traducció