Es mostren 88939 resultats

■ lladrador
| lladradora

■ lladrador
| lladradora

adjectiu Que lladra És un gos molt lladrador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladraire

■ lladraire

adjectiu Lladrador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladrament

■ lladrament

masculí Acció de lladrar Lladruc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladrar

■ lladrar

verb intransitiu Fer lladrucs el gos Amenaçar amb lladrucs figuradament Amenaçar sense escometre Ja pot lladrar, aquesta gent, que no ens arronsarem
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lladre</title>

Etimologia: del ll. latro, -ōnis ‘guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit’, a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l’acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí i femení
    1. Persona que roba. Un lladre de camí ral. És un lladre de gallines.
    2. figuradament Que car! Aquest botiguer és un lladre.
    3. com un lladre locució adverbial Expressió usada per a indicar que hom menja, treballa, corre, etc., molt, extraordinàriament. Sempre que va a dinar, s’atipa com un lladre.
    4. el lladre es pensa que tots roben Refrany que vol dir que el qui té males intencions sol malpensar dels altres.
    5. entre lladres no es perd res col·loquialment Frase humorística que es diu quan hom troba inesperadament allò que tothom havia cercat debades.
  2. masculí popularment Cremallot que es tomba i fa fondre irregularment un ciri, una espelma, etc.
  3. masculí popularment electrotècnia Dispositiu de connexió amb tres derivacions, que permet de connectar fins a tres clavilles en una mateixa presa de corrent.
  4. masculí arts gràfiques Cos que, interposant-se entre el motlle tipogràfic i el paper, impedeix parcialment l’estampació.
  5. masculí indústria tèxtil Cilindre alimentador de la carda proveït de guarniment de dents de serra i que passa les fibres a la bota.

■ lladre

masculí i femení Persona que roba Un lladre de camí ral És un lladre de gallines figuradament Que car Aquest botiguer és un lladre com un lladre locució adverbial Expressió usada per a indicar que hom menja, treballa, corre, etc, molt, extraordinàriament Sempre que va a dinar, s’atipa com un lladre el lladre es pensa que tots roben Refrany que vol dir que el qui té males intencions sol malpensar dels altres entre lladres no es perd res colloquialment Frase humorística que es diu quan hom troba inesperadament allò que tothom havia cercat debades masculí popularment Cremallot que es tomba i fa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladregada

■ lladregada

femení Conjunt de lladres Acte propi d’un lladre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladregam

■ lladregam

masculí Conjunt de lladres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladregot
| lladregota

■ lladregot
| lladregota

masculí i femení colloquialment Lladre que fa robatoris de poca importància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladregueig

■ lladregueig

masculí Acció de lladreguejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lladreguejar

■ lladreguejar

verb intransitiu Fer de lladre, lladrunyar
Informació complementària
Traducció