Es mostren 88939 resultats

llançafum


<title type="display">llançafum</title>

Etimologia: de llançar i fum
masculí tàctica Aparell, instal·lat a bord dels vaixells i dels avions de guerra, que serveix per a emetre cortines de fum.

llançafum

masculí tàctica Aparell, installat a bord dels vaixells i dels avions de guerra, que serveix per a emetre cortines de fum
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançagranades

■ llançagranades

masculí armament Arma o dispositiu que serveix per a llançar granades, sia anticarro o contra persones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançaire


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llançaire</title>

Partició sil·làbica: llan_çai_re
Homòfon: llençaire
Etimologia: de llança 1a font: 1911
masculí i femení indústria tèxtil Cadascun dels dos operaris que, col·locats a banda i banda del teler de mà, tenien per missió d’impulsar la llançadora.

■ llançaire

masculí i femení indústria tèxtil Cadascun dels dos operaris que, collocats a banda i banda del teler de mà, tenien per missió d’impulsar la llançadora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llançament</title>

Etimologia: de llançar
    masculí
  1. Acció de llançar.
  2. construcció naval Inclinació de la roda de proa (o popa) d’un vaixell.
  3. astronàutica Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament.
  4. dret
    1. Acció de llançar mercaderies a la mar des d’un vaixell en perill.
    2. Expropiació per acte judicial.
    3. Acció de treure l’arrendatari o ocupant d’una finca, en execució de la sentència dictada en judici de desnonament.
  5. esports
    1. En l’atletisme, acció de llançar el pes, el disc, la javelina i el martell al més lluny possible, des d’una zona delimitada i d’acord amb la reglamentació establerta.
    2. llançament lliure En basquetbol, llançament directament a cistella, des d’una distància de 4,60 m de la taula, per part d’un jugador al qual hom ha fet falta personal.

■ llançament

masculí Acció de llançar construcció naval Inclinació de la roda de proa o popa d’un vaixell astronàutica Acció d’alliberar un coet que hom vol fer enlairar, després d’ésser-hi produïda l’encesa del propulsor i en el moment que aquest forneix l’impuls necessari per a assegurar la resposta dels controls de comandament dret Acció de llançar mercaderies a la mar des d’un vaixell en perill Expropiació per acte judicial Acció de treure l’arrendatari o ocupant d’una finca, en execució de la sentència dictada en judici de desnonament esports En l’atletisme, acció de llançar el pes, el disc, la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançamíssils

■ llançamíssils

adjectiu i masculí armament Que serveix per a llançar projectils del tipus míssil especialment Dit del mitjà de transport o de la base des d’on hom llança projectils del tipus míssil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llançanenc
| llançanenca

llançanenc

adjectiu i masculí i femení De Llançà (Alt Empordà).

llançanenc
| llançanenca

adjectiu i masculí i femení De Llançà Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llançar</title>

Homòfon: llençar
Etimologia: de llança 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire. Llançar una fletxa. Llançar el disc. Llançar un satèl·lit artificial. A veure qui llança la pilota més enlaire! Ens entreteníem llançant còdols a l’estany.
    2. per extensió El volcà llançava pedres i cendra.
    3. figuradament El sol llança raigs de llum. Va llançar-me una mirada furibunda. Llançar una maledicció. Llançar una excomunió. Llançà un crit penetrant.
    4. dret Expropiar per acte judicial.
  2. transitiu
    1. Fer partir o moure vivament en una direcció determinada. Tot seguit va llançar els soldats a l’assalt. Li llançà els braços al coll.
    2. per extensió Llançar un atac.
    3. figuradament Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer.
    4. figuradament i especialment Fer conèixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris. Llançar un autor, un artista. Llançar un producte al mercat.
    5. marina, marítim Avarar.
  3. pronominal
    1. Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. S’ha llançat a l’aigua de cap. Va llançar-se contra ell com una fera. Les tropes es llançaren a l’atac.
    2. figuradament Es llançà cegament a fer política. S’ha llançat a una empresa folla.
  4. transitiu llençar 2.
  5. transitiu arts gràfiques Fer el llançat dels plecs d’un llibre.

■ llançar

verb transitiu Deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire Llançar una fletxa Llançar el disc Llançar un satèllit artificial A veure qui llança la pilota més enlaire Ens entreteníem llançant còdols a l’estany per extensió El volcà llançava pedres i cendra figuradament El sol llança raigs de llum Va llançar-me una mirada furibunda Llançar una maledicció Llançar una excomunió Llançà un crit penetrant dret Expropiar per acte judicial transitiu Fer partir o moure vivament en una direcció determinada Tot seguit va llançar els soldats a l’assalt Li llançà…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançat1

■ llançat1

masculí Acció de llançar llançament arts gràfiques Nom que reben els distints sistemes de disposar les pàgines d’un plec per a imprimir-lo per tal de deixar-les en l’ordre correlatiu de llurs folis un cop doblegat l’imprès Vegeu també llançat 3 llançat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llançat2

■ llançat2

masculí construcció naval Porció més aprimada de la part anterior i posterior, ran de la carena, del buc d’una embarcació indústria surera Porció aprimada del mànec de la destral de pelar, de la burja Vegeu també llançat 3 llançat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

llançat3
| llançada

llançat3
| llançada

adjectiu Decidit, atrevit Vegeu també llançat 1 llançat 2
Traducció