Es mostren 88939 resultats

■ llançatorpedes

■ llançatorpedes

masculí armament i marina, marítim Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llancejar

■ llancejar

verb transitiu Allancejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llancer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llancer</title>

Homòfon: llencer
Etimologia: de llança 1a font: 1318
    masculí
    1. Soldat armat de llança.
    2. història Menestral que fabricava llances.
  2. plural folklore Ball de figures semblant al rigodon.
  3. transports Cadascun dels cavalls que anaven enganxats a la llança d’un carruatge.

■ llancer

masculí Soldat armat de llança història Menestral que fabricava llances plural folklore Ball de figures semblant al rigodon transports Cadascun dels cavalls que anaven enganxats a la llança d’un carruatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llancera

■ llancera

femení armament Estoig on recolza la virolla de la llança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llanceta

■ llanceta

femení cirurgia Instrument que serveix per a fer petites incisions consta d’una làmina d’acer, amb tall a cada costat, acabada en punta zoologia Amfiox
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llancetera

■ llancetera

femení cirurgia Estoig de llancetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llancívol
| llancívola

■ llancívol
| llancívola

adjectiu Fet per a ésser llançat Una arma llancívola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llanda</title>

Etimologia: variant dial. de llanta
    femení
  1. dialectal Llauna.
  2. transports
    1. Cèrcol metàl·lic amb què hom envolta les rodes dels carruatges.
    2. Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, generalment per mitjà dels raigs, que serveix de suport al pneumàtic.

■ llanda

femení dialectal Llauna transports Cèrcol metàllic amb què hom envolta les rodes dels carruatges Cèrcol metàllic unit al botó de la roda, generalment per mitjà dels raigs, que serveix de suport al pneumàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llandeilià
| llandeiliana


<title type="display">llandeilià</title>

Partició sil·làbica: llan_dei_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al llandeilià.
  2. masculí Quarta sèrie (i època) de l’ordovicià, interjacent entre el llanvirnià i el caradocià.

llandeilià
| llandeiliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al llandeilià masculí Quarta sèrie i època de l’ordovicià, interjacent entre el llanvirnià i el caradocià
Gran Diccionari de la llengua catalana

llandilià

llandilià

masculí estratigrafia Llandeilià