Es mostren 88940 resultats

llarguer
| llarguera

llarguer
| llarguera

llarguerut
| llargueruda

llarguerut
| llargueruda

Traducció

llarguesa

llarguesa

llas
| llassa

llas
| llassa

llassar

llassar

llassís


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llassís</title>

Accessory
Etimologia: possiblement del fr. châssis, ‘bastidor, xassís’ amb influx de der. de llaç
Body
masculí fusteria Dispositiu amb què, per mitjà de diferents cargols de fusta o de ferro, hom prem l’una contra l’altra dues o més làmines de fusta prèviament encolades.

llassís

llast


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llast</title>

Accessory
Etimologia: del fr. ant. last, d’origen germ., ‘pes’ 1a font: s. XX
Body
    masculí
    1. aeronàutica Sacs de sorra que s’emportaven els tripulants dels balons aerostàtics i que deixaven caure a mesura que volien enlairar-se.
    2. marina, marítim Materials pesants que hom estiba al fons d’una nau o d’un bot per tal de fer baixar llur centre de gravetat i assegurar una major estabilitat.
    3. llast fix marina, marítim Peça de ferro, plom o ciment enganxada al fons de la falsa quilla per a assegurar l’estabilitat de forma permanent.
    4. llast mòbil marina, marítim Llast que hom embarca provisionalment.
  1. figuradament Allò que dona estabilitat al caràcter, a la conducta, etc. És massa jove: encara li falta llast.
  2. figuradament Allò que dificulta de moure’s o viure lliurement.
  3. llast genètic genètica Conjunt de gens letals, subletals i productors d’anormalitats en una població.

llast

llastar

llastar

llàstima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llàstima</title>

Accessory
Etimologia: del cast. lástima, der. de lastimar, del ll. vg. blastemare ‘blasfemar’, d’on ‘ultratjar, ferir’ i ‘causar pena’ (v. blasfemar, blastomar, blasmar) 1a font: 1584
Body
    femení
    1. Pietat, compassió. És un pobre desgraciat: no us fa llàstima?
    2. per extensió Que atrotinades, aquestes cadires: fan llàstima de veure!
  1. per extensió
    1. Allò que fa llàstima.
    2. plural Misèries de la vida, penes, sofriments.
  2. ésser llàstima Ésser de lamentar. És llàstima, de perdre el temps d’aquesta manera.
  3. quina llàstima! (o simplement llàstima!) Expressió amb què hom lamenta alguna cosa. Diu que no podrà venir: quina llàstima! Llàstima que sigui tan vanitós!

llàstima

llastimós
| llastimosa

llastimós
| llastimosa