Es mostren 88940 resultats

llavoreta

llavoreta

llavors

llavors

llavorsinenc
| llavorsinenca

llavorsinenc
| llavorsinenca

llebeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebeig</title>

Accessory
Partició sil·làbica: lle_beig
Etimologia: probablement d’una base àr. l-b-ḫ, labách que cal interpretar läbä́ǧ o libáǧ, o l-b-š, läbäš, del b. gr. libíči, gr. libýkion, dimin. de lybikós ‘libi’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    [plural llebeigs o llebetjos] masculí
  1. sud-oest 1 1. Vent de llebeig.
  2. climatologia Vent càlid de component SW.

llebeig

llebetjada

llebetjada

llebetjol

llebetjol

llebrada

llebrada

llebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebre</title>

Accessory
Etimologia: del ll. lĕpus, -ŏris, íd. 1a font: 1275
Body
    femení
  1. zoologia
    1. Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs i de la família dels lepòrids (Lepus sp), que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Cal destacar-ne la llebre comuna (L. europaeus), la llebre de les neus o llebre muntanyesa (L. timidus), la llebre polar (L. articus), la llebre americana (L. americanus) i la llebre californiana (L. californianus).
    2. llebre de la Patagònia Mara.
    3. llebre de mar Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis i de la família dels aplísids (Aplysia punctata), de color marró amb taques blanques, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que cobreixen aquest i la conquilla. Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra (A. limacina) i la llebre de mar bruna (A. depilans).
  2. per analogia Corre com una llebre. És més poruc que una llebre. Dorm amb els ulls oberts, com les llebres.
  3. aixecar (o moure) la llebre Promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n.

llebre

llebrenca

llebrenca

llebrer
| llebrera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llebrer</title>

Accessory
Etimologia: de llebre 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu i masculí zoologia
    1. Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
    2. per extensió Dit de qualsevol gos apte per a caçar llebres o conills.
  2. masculí heràldica Figura que representa el llebrer.

llebrer
| llebrera