Es mostren 88939 resultats

■ llegona

■ llegona

femení agricultura Aixada amb la peça de ferro molt ampla i gairebé quadrada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegua</title>

Etimologia: del ll. td. leuga, íd., d’origen cèlt 1a font: s. XIV, Llull
    femení metrologia
  1. Antiga mesura itinerària de valor molt variable, segons els països o les localitats.
  2. llegua antiga Mesura de longitud catalana equivalent a 6 717,6 m.
  3. llegua jurídica Mesura de longitud catalana equivalent a 4 198,5 m.
  4. llegua marina (o moderna) Mesura de longitud emprada en marina, equivalent a 5 556 m.

■ llegua

femení metrologia Antiga mesura itinerària de valor molt variable, segons els països o les localitats llegua antiga Mesura de longitud catalana equivalent a 6 717,6 m llegua jurídica Mesura de longitud catalana equivalent a 4 198,5 m llegua marina o moderna Mesura de longitud emprada en marina, equivalent a 5 556 m
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleguda

■ lleguda

femení lleure 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegüina

■ llegüina

femení ictiologia Madrilleta roja Madrilla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llegum</title>

Etimologia: del ll. legūmen, íd. 1a font: 1249
    masculí botànica i alimentació, indústries alimentàries
    1. Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses. Llegums secs, verds.
    2. Llavor d’un llegum, que es consumeix fresca o seca. Llegums cuits. Quins llegums t’agraden més, les faves o les mongetes?
  2. Lleguminosa.

■ llegum

masculí botànica i alimentació, indústries alimentàries Fruit dehiscent i monocarpellar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses Llegums secs, verds Llavor d’un llegum, que es consumeix fresca o seca Llegums cuits Quins llegums t’agraden més, les faves o les mongetes Lleguminosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llegumet

■ llegumet

masculí botànica Veça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleguminós
| lleguminosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleguminós</title>

Etimologia: de llegum
    botànica
  1. adjectiu De la natura dels llegums.
  2. femení
    1. plural Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’espècies d’herbes, arbusts i arbres, generalment amb fulles compostes i flors pentàmeres i fruits típicament en llegum.
    2. singular Planta de l’ordre de les lleguminoses.

■ lleguminós
| lleguminosa

botànica adjectiu De la natura dels llegums femení plural Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’espècies d’herbes, arbusts i arbres, generalment amb fulles compostes i flors pentàmeres i fruits típicament en llegum singular Planta de l’ordre de les lleguminoses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llei</title>

Partició sil·làbica: llei
Etimologia: del ll. lēx, lēgis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. [sigla L] dret i ciències polítiques Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l’ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu. Lleis civils, criminals, penals. Establir, derogar, una llei. Observar, complir, les lleis. Violar la llei. La llei ordena, prohibeix, una cosa. Certs costums tenen força de llei.
    2. feta la llei, feta la trampa Refrany que vol dir que sempre hi ha una manera o altra d’eludir les disposicions legals.
    3. home de lleis Jurisconsult.
    4. llei adjectiva dret processal i dret penal Denominació que hom sol donar a la llei processal i a la llei penal en tant que regulen l’activitat procedimental desenvolupada pels organismes jurisdiccionals i castiguen les conductes punibles segons la llei penal.
    5. llei de bases dret Llei que conté normes generals sobre una matèria i té per missió de fixar els criteris segons els quals ha d’ésser articulada una llei.
    6. llei de contracte dret civil Facultat que l’ordenament jurídic atorga als contractants de regular a llur arbitri el contingut del contracte en totes aquelles matèries en les quals predomina el principi d’autonomia privada.
    7. llei fonamental dret constitucional Llei que defineix i regula l’activitat, l’organització i les institucions polítiques d’un estat.
    8. llei marcial Disposició de caràcter punitiu dictada per l’autoritat militar en situacions com les d’estat de guerra o similars.
    9. llei particular dret Norma jurídica que es refereix exclusivament a una certa categoria de persones, coses o relacions jurídiques o que regeix únicament en llocs determinats.
    10. llei positiva dret Llei o conjunt de normes dictades pel poder legislatiu competent per tal de regular les necessitats jurídiques de la comunitat.
    11. llei recopilada dret Disposicions recollides sistemàticament de les diferents legislacions estatals.
    12. llei seca història Llei dictada als Estats Units d’Amèrica (1919) que prohibia la circulació i el consum de begudes alcohòliques en els territoris de la unió.
    13. llei substantiva dret Denominació que hom sol donar a les lleis civils no processals.
    1. Norma o conjunt de normes que regulen la conducta, les conviccions, etc., dels homes i que hom estableix com a arrelada en una força o autoritat no simplement positiva o historicoconcreta i vàlida per a tothom. La llei de la consciència. Això és llei de vida.
    2. llei divina religió Llei que invoca Déu com a autor o fonament.
    3. llei moral ètica i religió Llei que emana de la consciència i obliga a fer el bé i a evitar el mal.
    4. llei natural dret, filosofia i cristianisme Llei que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana.
    5. llei nova (o de gràcia, o evangèlica) Bíblia Economia de la salvació instaurada i acomplerta en Jesucrist.
    6. llibre de la Llei (o simplement la Llei) Bíblia Nom donat al Pentateuc com a expressió típica de l’economia de salvació de l’Antic Testament.
    1. Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.
    2. física Enunciat del comportament d’un fenomen natural, obtingut per inducció, després d’haver analitzat un nombre finit d’experiències anàlogues, i expressat mitjançant una relació matemàtica.
    3. lingüística Formulació d’un fet que té lloc regularment en la producció d’un fenomen lingüístic qualsevol.
    4. matemàtiques Regla, fórmula o relació que és satisfeta pels valors d’una variable, els termes d’una sèrie, etc.
    5. llei de probabilitat estadística Llei que dona el valor de la probabilitat d’un determinat esdeveniment.
    6. llei econòmica economia Explicació de les relacions que determinen un fenomen econòmic, establerta com a veritable i susceptible d’ésser contrastada amb la realitat.
    7. llei fonètica fonètica, fonologia Llei proposada pels neogramàtics que intenta descriure i explicar el canvi fonètic d’un element o articulació en un moment del temps.
    8. lleis de Faraday electricitat Lleis que relacionen la quantitat de l’electricitat que ha de circular a través d’una solució electrolítica amb la quantitat de substància que és electrolitzada.
    1. Regla, norma o costum establerts. Les lleis de la gramàtica. Les lleis de la moda.
    2. llei de Lynch història Costum nord-americà, aplicat primerament pel patriota virginià Charles Lynch, segons el qual hom imposava el càstig, generalment la mort, d’un pretès criminal prescindint de tota formalitat legal.
    3. llei de Lynch sociologia Linxament.
    1. Qualitat, pes, mesura, que ha de tenir un gènere segons la llei.
    2. especialment Quantitat de metall fi fixada per la llei que han de tenir les monedes i altres objectes d’or o argent.
  6. per extensió
    1. Voluntat, domini, exigència.
    2. fer fer la llei (a algú) Exigir-li el compliment d’allò que és degut.
    3. fer la llei (a algú) Imposar-li la pròpia voluntat.
    4. posar (el vencedor) sota la (pròpia) llei (el vençut) Posar-lo sota la dominació d’aquell.
  7. Mena, espècie. És una llei de peres que no m’agrada. Fa tota llei d’entremaliadures.
  8. Afecte. No em té gens de llei. Li ha posat llei. Li duc llei.
  9. llei de Gens de. No tinc llei de pa.
  10. llei de composició matemàtiques Operació.

■ llei

femení sigla L dret i ciències polítiques Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals als quals l’ordenament jurídic atribueix el poder legislatiu Lleis civils, criminals, penals Establir, derogar, una llei Observar, complir, les lleis Violar la llei La llei ordena, prohibeix, una cosa Certs costums tenen força de llei feta la llei, feta la trampa Refrany que vol dir que sempre hi ha una manera o altra d’eludir les disposicions legals home de lleis Jurisconsult llei adjectiva dret processal i dret penal Denominació que hom sol donar a la llei processal i a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lleial</title>

Partició sil·làbica: lle_ial
Etimologia: del ll. legalis ‘relatiu a la llei’ 1a font: c. 1223
    adjectiu
    1. Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial.
    2. per extensió Una conducta lleial. Una paraula lleial.
  2. per analogia Un cavall lleial.

■ lleial

adjectiu Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció Un home lleial Un súbdit lleial per extensió Una conducta lleial Una paraula lleial per analogia Un cavall lleial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lleialment

■ lleialment

adverbi D’una manera lleial, amb lleialtat, amb la deguda bona fe
Traducció