Es mostren 88940 resultats

■ anacantins

■ anacantins

masculí plural ictiologia Gadiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacard</title>

Etimologia: del b. ll. anacardus, deformació del gr. onocárdion ‘espècie de card’ 1a font: 1455
    masculí botànica
  1. Arbre de la família de les anacardiàcies (Anacardium occidentale), molt conreat en els països càlids pel seu fruit i la seva fusta.
  2. Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, comestible.
  3. Fruit de l’anacard, de llavor reniforme comestible.
  4. química industrial Exsudat de l’escorça de l’anacard.

■ anacard

masculí botànica Arbre de la família de les anacardiàcies Anacardium occidentale , molt conreat en els països càlids pel seu fruit i la seva fusta Peduncle carnós i piriforme del fruit de l’anacard, comestible Fruit de l’anacard, de llavor reniforme comestible química industrial Exsudat de l’escorça de l’anacard
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacardí
| anacardina

■ anacardí
| anacardina

adjectiu Anacàrdic adjectiu Confeccionat amb anacards femení Producte fet amb anacards, al qual hom atribuïa la virtut de restituir la memòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacardiàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacardiàcies</title>

Partició sil·làbica: a_na_car_di_à_ci_es
Etimologia: de anacard
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals integrada per arbres i arbusts de flors petites, sovint agrupades en panícules, i de fruits drupacis.
  2. singular Planta de la família de les anacardiàcies.

■ anacardiàcies

femení botànica plural Família de terebintals integrada per arbres i arbusts de flors petites, sovint agrupades en panícules, i de fruits drupacis singular Planta de la família de les anacardiàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacàrdic
| anacàrdica

■ anacàrdic
| anacàrdica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anacard, provinent de l’anacard
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anacatadídim


<title type="display">anacatadídim</title>

Etimologia: del gr. aná ‘a dalt’, katá ‘a baix’ i dídymos ‘bessó’
masculí embriologia Individu siamès unit amb el bessó solament per la part central del cos.

anacatadídim

masculí embriologia Individu siamès unit amb el bessó solament per la part central del cos
Gran Diccionari de la llengua catalana

anacefaleosi

anacefaleosi

femení Recapitulació
Gran Diccionari de la llengua catalana

anacicle


<title type="display">anacicle</title>

Etimologia: de ana- i -cicle
    masculí botànica
  1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes (Anacyclus sp), de fulles retallades, de flors en capítol i de fruits en aqueni.
  2. anacicle valencià Anacicle (Anacyclus valentinus), de flors en capítol groc, pràcticament sense lígules.

anacicle

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes Anacyclus sp , de fulles retallades, de flors en capítol i de fruits en aqueni anacicle valencià Anacicle Anacyclus valentinus , de flors en capítol groc, pràcticament sense lígules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacíclic
| anacíclica

■ anacíclic
| anacíclica

adjectiu Dit del vers, la frase o el mot que té exactament el mateix sentit llegit del dret o del revés
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anàclasi

■ anàclasi

femení òptica Refracció de la llum poètica En la mètrica clàssica, canvi de lloc d’una síllaba curta o llarga, que trenca el ritme natural del vers i introdueix un efecte de contratemps
Traducció