Es mostren 88941 resultats

■ lligallo

■ lligallo

masculí història Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats ramaderia A la regió de Tortosa, carrerada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligam


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligam</title>

Etimologia: del ll. ligamen, -ĭnis, íd., der de ligare 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Allò amb què es lliga, que lliga, que serveix per a lligar o que fa estar lligat. Rompé els lligams que el subjectaven. Dos mots sense cap lligam gramatical. És un home que no és lliure: té massa lligams. Els lligams de l’amistat. No hi veig el lligam de les idees.
  2. mecànica Limitació a la llibertat de moviment d’un sistema mecànic.

■ lligam

masculí Allò amb què es lliga, que lliga, que serveix per a lligar o que fa estar lligat Rompé els lligams que el subjectaven Dos mots sense cap lligam gramatical És un home que no és lliure té massa lligams Els lligams de l’amistat No hi veig el lligam de les idees mecànica Limitació a la llibertat de moviment d’un sistema mecànic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligament</title>

Etimologia: de lligar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de lligar o de lligar-se;
    2. l’efecte.
  2. especialment i figuradament Impediment d’obrar amb llibertat. Haver de tenir tantes consideracions és un lligament.
  3. anatomia animal Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags.
  4. genètica Associació de gens no al·lels que tendeixen a passar d’una generació a l’altra com un grup unit.
  5. indústria tèxtil Lligat.
  6. lligament de trompes cirurgia i higiene Intervenció quirúrgica d’esterilització femenina consistent a practicar una oclusió, seguida habitualment d’una secció, resecció o cauterització de les trompes de Fal·lopi.

■ lligament

masculí Acció de lligar o de lligar-se l’efecte especialment i figuradament Impediment d’obrar amb llibertat Haver de tenir tantes consideracions és un lligament anatomia animal Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions o entre algunes parts dels ossos o cartílags genètica Associació de gens no allels que tendeixen a passar d’una generació a l’altra com un grup unit indústria tèxtil Lligat lligament de trompes cirurgia i higiene Intervenció quirúrgica d’esterilització femenina consistent a practicar una oclusió, seguida…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligamentós
| lligamentosa

■ lligamentós
| lligamentosa

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a un lligament Que forma un lligament Que és format per un lligament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligamosques

■ lligamosques

masculí i femení Persona que dona una gran importància a coses insignificants
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligança

■ lligança

femení antigament Lliga, aliança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligand

■ lligand

masculí química inorgànica En un complex, grup d’ions o de molècules no-metàlliques que envolten un ió metàllic central
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligant

■ lligant

masculí pintura Aglutinant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lligar</title>

Etimologia: del ll. ligare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc., per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc. Li ho van robar tot i després el van lligar a un arbre. Fes un ram de flors i lliga’l perquè no es desfaci. Faré un paquet amb tot això i el lligaré perquè no es pugui perdre res. Lligueu-li ben fort les cames perquè no pugui fugir.
    2. pronominal Ell mateix va lligar-se els peus.
    3. transitiu Subjectar, per mitjà d’una corda, una cadena, etc., que parteix d’un lloc fix, i permet una certa mobilitat. Lliga les regnes en aquella argolla. Els carreters acostumen a lligar el gos sota el carro.
    4. pronominal Lligar-se algú a un seient.
    5. transitiu Subjectar un lligam a una cosa fixa. Lligarem un cap de corda al pal; així, amb un de sol que rodi, ja farem.
    6. transitiu Subjectar una persona o una cosa a una altra o unes altres, per mitjà d’una corda, d’una cadena, etc., formant una successió. Ha lligat també el teu gos a la canilla. Lliguen els presoners l’un amb l’altre perquè no s’escapin.
    7. pronominal Ens lligarem per la cintura de deu en deu.
    8. transitiu Enllaçar dues coses o més, especialment lligams, o els extrems d’una cosa. Lliguem els mocadors i els farem servir de corda. Lliga-li els cordons de les sabates.
    9. transitiu per extensió Tancar una obertura per mitjà d’un lligam o de lligams. Lligar les sabates. Lligar una motxilla.
    10. pronominal per extensió Tancar-se, algú, amb un lligam o amb lligams alguna obertura d’una peça de vestir. Lligar-se algú les sabates.
    11. transitiu figuradament Restar llibertat, capacitat d’acció. Aquella feina el lligava molt. La promesa que li he fet em lligarà ben bé: no podré fer res que ell no m’ho mani.
    12. transitiu i usat absolutament figuradament Les criatures lliguen molt.
    13. pronominal figuradament Lligar-se algú per un jurament.
    14. estar lligat de peus i mans figuradament Estar reduït a la impotència.
    15. lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) el cor figuradament Nuar-se’m, nuar-se’t, etc., el cor.
    16. lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) la llengua figuradament Embarbussar-me, embarbussar-te, etc.
  2. per extensió
    1. transitiu Establir una unió entre elements diversos de manera que formin un tot. Lligar les pedres d’una construcció amb ciment. Lligar, en escriure, les lletres d’un mot.
    2. transitiu figuradament Unir dues persones o més amb relacions d’amistat, de societat, d’aliança, etc. No renyiran: els lliga un interès comú. Els lliga una amistat, un delicte, la política.
    3. pronominal figuradament Associar-se, comprometre’s en una mateixa cosa. Lligar-se per matrimoni.
    4. transitiu escriptura En escriure un mot, unir les unes amb les altres les lletres que el constitueixen.
    5. transitiu gastronomia Fer que els ingredients d’una salsa s’uneixin de manera que adquireixi una certa consistència.
    6. transitiu metal·lúrgia Aliar.
    7. transitiu música En una peça musical, passar d’una nota a una altra sense interrompre l’emissió sonora.
    8. transitiu indústria tèxtil Incorporar un líquid a una pasta espessa d’estampació o tint per tal d’aclarir-la.
  3. figuradament
    1. intransitiu Concordar, tenir connexió, avenir-se, adir-se, etc., dues persones o més, dues coses o més. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell. No podem pas lligar: som massa diferents. Aquesta brusa no lliga amb aquelles faldilles. Aquests colors lliguen.
    2. intransitiu col·loquialment Establir relacions amoroses superficials i passatgeres. Li agrada d’anar a lligar amb els turistes. El teu germà lliga molt.
    3. transitiu fonètica, fonologia Encadenar-se dos mots o més en pronunciar-los: set homes, pronunciat se-to-mes.
    4. transitiu gramàtica i lògica Encadenar, gramaticalment i lògicament, els mots dins una oració o les idees en un raonament.
    5. intransitiu jocs d’entreteniment Pertànyer, les cartes del joc, a un mateix coll.
    6. això són vuits i nous i cartes que no lliguen figuradament Expressió amb què hom indica que alguna cosa no té cap valor, cap importància, que és del tot secundària.
  4. antigament
    1. transitiu Pentinar i abillar el cap d’una dona.
    2. pronominal Trobaren-la que estava en lo retret que es lligava.

■ lligar

verb transitiu Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc, per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc Li ho van robar tot i després el van lligar a un arbre Fes un ram de flors i lliga’l perquè no es desfaci Faré un paquet amb tot això i el lligaré perquè no es pugui perdre res Lligueu-li ben fort les cames perquè no pugui fugir pronominal Ell mateix va lligar-se els peus transitiu Subjectar, per mitjà d’una corda, una cadena, etc, que parteix d’un lloc fix, i permet una certa mobilitat Lliga les regnes en aquella argolla Els carreters acostumen a lligar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lligassa

■ lligassa

femení dialectal Corda, cinta, etc, que serveix per a lligar o fermar dialectal Unió, enllaç, lligam de dues coses figuradament Impediment