Es mostren 88940 resultats

■ anaclàstic
| anaclàstica

■ anaclàstic
| anaclàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anàclasi adjectiu Pertanyent a la refracció de la llum Produït per la refracció de la llum femení Diòptrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaclinal


<title type="display">anaclinal</title>

Etimologia: de ana- i el gr. klínō ‘inclinar’
adjectiu geomorfologia Dit d’un curs d’aigua o d’una vall el pendent dels quals va en sentit oposat a la inclinació dels estrats del terreny (és anomenat també obseqüent).

anaclinal

adjectiu geomorfologia Dit d’un curs d’aigua o d’una vall el pendent dels quals va en sentit oposat a la inclinació dels estrats del terreny és anomenat també obseqüent
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaclínic
| anaclínica

anaclínic
| anaclínica

adjectiu geomorfologia Anaclinal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anàclisi

■ anàclisi

femení psicologia Relació primitiva entre els impulsos sexuals i els impulsos d’autoconservació, els quals proporcionen la font orgànica i l’objecte als primers
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaclític
| anaclítica


<title type="display">anaclític</title>

Etimologia: de anàclisi
    adjectiu
  1. psicologia Relatiu o pertanyent a l’anàclisi.
  2. depressió anaclítica psiquiatria Conjunt de trastorns, semblants als de la depressió de l’adult, que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després d’haver tingut, almenys els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella.

anaclític
| anaclítica

adjectiu psicologia Relatiu o pertanyent a l’anàclisi depressió anaclítica psiquiatria Conjunt de trastorns, semblants als de la depressió de l’adult, que es manifesten progressivament en l’infant privat de mare, després d’haver tingut, almenys els sis primers mesos de vida, una relació normal amb ella
Gran Diccionari de la llengua catalana

anaclorhídria

anaclorhídria

femení patologia Aclorhídria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacolut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacolut</title>

Etimologia: del ll. anacoluthon, i aquest, del gr. anakólouthos ‘inconseqŭent’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí gramàtica Construcció gramatical en la qual la segona part no concorda sintàcticament amb la primera i està més d’acord amb el que pensa en aquell moment l’emissor que no amb la concordança sintàctica.

■ anacolut

masculí gramàtica Construcció gramatical en la qual la segona part no concorda sintàcticament amb la primera i està més d’acord amb el que pensa en aquell moment l’emissor que no amb la concordança sintàctica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacolútic
| anacolútica

■ anacolútic
| anacolútica

adjectiu Mancat d’illació gramatical
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anaconda

■ anaconda

femení zoologia Serp arborícola de la família dels boids Eunectes murinus , la més grossa de les actuals, pròpia de l’Amèrica tropical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anacoresi


<title type="display">anacoresi</title>

Etimologia: del gr. anakhṓrēsis ‘acció de retirar-se, retir’
    femení religió
  1. Apartament del món propi dels anacoretes.
  2. especialment cristianisme Eremitisme.

anacoresi

femení religió Apartament del món propi dels anacoretes especialment cristianisme Eremitisme