Es mostren 88940 resultats

■ lloador
| lloadora

■ lloador
| lloadora

adjectiu i masculí i femení Que lloa adjectiu Lloable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloança

■ lloança

femení Acció de lloar o de lloar-se l’efecte Paraules de lloança Una acció mereixedora de lloança Rebre les lloances de tothom lloança divina litúrgia Ofici diví
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lloar</title>

Partició sil·làbica: llo_ar
Etimologia: del ll. laudare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Donar amb paraules aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa. Tothom lloa la seva conducta. Lloar els mèrits, les virtuts, d’algú.
    2. lloar Déu Celebrar les grandeses de Déu, regraciar-li els seus beneficis.
    3. lloat sia Déu! Exclamació de regraciament per un esdeveniment favorable.
    4. lloat sia Déu! Exclamació de resignació davant l’adversitat.
  2. pronominal Vanagloriar-se, fer ostentació de les pròpies qualitats. Li agradava de lloar-se ell mateix. Només es lloen de si mateixos.
  3. transitiu dret Aprovar, donar per bo (un acord).

■ lloar

verb transitiu Donar amb paraules aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa Tothom lloa la seva conducta Lloar els mèrits, les virtuts, d’algú lloar Déu Celebrar les grandeses de Déu, regraciar-li els seus beneficis lloat sia Déu Exclamació de regraciament per un esdeveniment favorable lloat sia Déu Exclamació de resignació davant l’adversitat pronominal Vanagloriar-se, fer ostentació de les pròpies qualitats Li agradava de lloar-se ell mateix Només es lloen de si mateixos transitiu dret Aprovar, donar per bo un acord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lloarenc
| lloarenca

lloarenc
| lloarenca

adjectiu i masculí i femení Del Lloar Priorat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloba1

■ lloba1

femení zoologia Llop femella Vegeu també lloba 4 lloba 2 lloba 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloba2

■ lloba2

femení indumentària Vesta talar que duien les dones i els homes revestits de certs càrrecs Sotana amb valona Vegeu també lloba 4 lloba 1 lloba 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloba3

■ lloba3

femení agricultura Llobada Vegeu també lloba 4 lloba 1 lloba 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloba4

■ lloba4

femení botànica Card Cirsium vulgare o C lanceolatum de tiges alades i fulles proveïdes de punxes llargues i endurides, que es fa en sòls profunds i humits Vegeu també lloba 1 lloba 2 lloba 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobacarda

■ llobacarda

femení botànica lloba 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llobada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llobada</title>

Etimologia: deriv. de llop, amb una base semàntica no prou evident, però potser perquè la llobada ‘es menja trossos de terra que deixa sense conrear’; altres mots tenen per base aquesta figura del llop rapidor 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. agricultura Tros de solc, cavada, etc., que resta sense llaurar o fer, a causa d’un descuit o d’un obstacle.
  2. ramaderia Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar en un prat.
  3. fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar.

■ llobada

femení agricultura Tros de solc, cavada, etc, que resta sense llaurar o fer, a causa d’un descuit o d’un obstacle ramaderia Clapa d’herba que el bestiar deixa sense pasturar en un prat fer llobada Mancar en una reunió, en un lloc, on es té costum d’anar
Traducció