Es mostren 88941 resultats

■ llonzí

■ llonzí

masculí dialectal Infant bufó i eixerit com un llonzí Amb gran lleugeresa, molt veloçment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llop</title>

Etimologia: del ll. lupus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids (Canis lupus), de cos àgil i musculós, pelatge fosc, de gris a lleonat, que emet un udol característic.
    2. del llop, fer-ne pastor figuradament Confiar persones o coses a algú que les perjudicarà; deixar els bens amb el llop.
    3. el llop muda les dents però no els pensaments figuradament Refrany que vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte o de posició, però no sol canviar els mals instints.
    4. ésser fosc (o negre) com una gola de llop figuradament Ésser enterament fosc, tenebrós.
    5. ésser (algú) un llop amb pell d’ovella figuradament Ésser hipòcrita, poc de fiar.
    6. ficar-se a la gola del llop figuradament Posar-se en el lloc o en la situació de més perill.
    7. haver vist el llop figuradament Frase amb què es comenta que un està enrogallat. On vas amb aquesta veu? Que has vist el llop?
    8. llop de les praderies zoologia Coiot.
    9. llop de mar (o marí) figuradament Mariner vell, amb molta experiència de navegació.
    10. llop marí zoologia Foca caputxina.
    11. llop marsupial zoologia Mamífer de l’ordre dels marsupials i de la família dels dasiúrids (Thylacinus cynocephalus), semblant al llop, amb el pelatge gris amb franges transversals, propi de Tasmània.
    12. llops amb llops no es mosseguen figuradament Refrany que vol dir que les persones unides per interessos comuns no se solen fer mal mútuament.
    13. menjar com un llop (o tenir una fam de llop) figuradament Menjar àvidament, tenir molta gana.
    14. qui del llop ha esment, prop se’l sent (o qui del llop parla, prop li surt) figuradament Comentari que hom fa quan, en parlar d’algú que és absent, compareix aquest per casualitat.
    15. temps de llops figuradament Temps molt dolent.
  2. escoltisme Llobató.
  3. heràldica
    1. Figura que es distingeix de la de la guineu pel fet que porta la cua dreta.
    2. llop cerver Animal fabulós amb cap de linx posat de cara amb les orelles dretes, cos de pantera amb clapes i cua de gat de color tirant a fosc.
  4. marina, marítim La segona de les veles de les galeres grosses.
  5. llop de mar (o simplement llop) ictiologia Llobarro.
  6. llop de riu ictiologia Peix de riu de la família dels cobítids (Noemacheilus barbatulus), petit i amb el cos allargat.

■ llop

masculí zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids Canis lupus , de cos àgil i musculós, pelatge fosc, de gris a lleonat, que emet un udol característic del llop, fer-ne pastor figuradament Confiar persones o coses a algú que les perjudicarà deixar els bens amb el llop el llop muda les dents però no els pensaments figuradament Refrany que vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte o de posició, però no sol canviar els mals instints ésser fosc o negre com una gola de llop figuradament Ésser enterament fosc, tenebrós ésser algú un llop amb pell d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llopada

■ llopada

femení Conjunt de llops figuradament llorigada 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lloparró

■ lloparró

masculí llobató 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llopet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llopet</title>

    masculí ictiologia
  1. Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids (Cobitis maroccana o C. paludicola), d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.
  2. llopet ibèric Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids (Cobitis calderoni), molt semblant al llopet, però de mida més petita i de cos més fi i estilitzat.

■ llopet

masculí ictiologia Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids Cobitis maroccana o C paludicola , d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquilles llopet ibèric Peix de riu teleosti, cipriniforme, de la família dels cobítids Cobitis calderoni , molt semblant al llopet, però de mida més petita i de cos més fi i estilitzat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llor1

■ llor1

masculí botànica Llorer Vegeu també llor 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llor2
| llora

■ llor2
| llora

adjectiu antigament Bru fosc, dit especialment de la persona de pare blanc i mare negra, o viceversa Vegeu també llor 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llora</title>

Etimologia: de llor1
femení botànica Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla, propis de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra (Russula cyanoxantha), la llora blanca (o llora clapada) (R. virescens), la llora de cama rosada (R. alutacea), la llora dolça (R. cutefracta), la llora retgera (R. aurata) i la llora verda (R. heterophylla).

■ llora

femení botànica Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula , sobretot de la secció Heterophylla , propis de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada R virescens , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R heterophylla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lloraquí
| lloraquina

lloraquí
| lloraquina

adjectiu i masculí i femení De Llorac Conca de Barberà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llorar

■ llorar

masculí Lloreda Lloc on són abundants les llores