Es mostren 88940 resultats

■ llunyer
| llunyera

■ llunyer
| llunyera

adjectiu Que fa més bon efecte mirat de lluny que de prop És una noia llunyera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluor

■ lluor

femení Claror, resplendor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llúpia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llúpia</title>

Partició sil·làbica: llú_pi_a
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *lŭpĕa, der. de lupus ‘llop’, per l’aspecte de mal que, en la mentalitat popular, s’escampa per la pell menjant-se-la com un llop 1a font: s. XIV
    femení
  1. fitopatologia Excrescència llenyosa d’origen cecidial o tumoral en el tronc o en les branques d’un arbre.
  2. patologia Quist subcutani format a costa d’una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques.

■ llúpia

femení fitopatologia Excrescència llenyosa d’origen cecidial o tumoral en el tronc o en les branques d’un arbre patologia Quist subcutani format a costa d’una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèllules epidèrmiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

llupianenc
| llupianenca

llupianenc
| llupianenca

adjectiu i masculí i femení De Llupià Rosselló
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llúpol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llúpol</title>

Etimologia: del ll. td. lupŭlus, dimin. de lupus ‘llop’, de sentit difícil d’explicar; també podria provenir de l’it. lùppolo, íd., que es troba en condicions semblants 1a font: 1555
masculí botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les cannabàcies (Humulus lupulus), enfiladissa, dioica, de fulles oposades i dentades i de flors verdes, que hom conrea per les infructescències emprades en la preparació de la cervesa.

■ llúpol

masculí botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les cannabàcies Humulus lupulus , enfiladissa, dioica, de fulles oposades i dentades i de flors verdes, que hom conrea per les infructescències emprades en la preparació de la cervesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lluquer
| lluquera

lluquer
| lluquera

adjectiu i masculí i femení Escorquer
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluquet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluquet</title>

Etimologia: de l’àr. al-wuqái̯d ‘misto’, dimin. de waqîd o waqîda ‘ble’, del verb wáqad ‘encendre’ 1a font: 1372
masculí Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.

■ lluquet

masculí Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc, ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluqueta

■ lluqueta

femení botànica Planta subarbustiva de la família de les globulariàcies Globularia cordifolia , de tiges ajagudes, fulles espatulades i agrupades en rosetes i de capítols de flors blaves
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llur</title>

Etimologia: del ll. illorum ‘d’ells’, gen. pl. de ille ‘ell’, que donà l’ant. llor, canviat en -u- per influx del dat. ll. lui; del pl. lurs, reduït a lus, prové el datiu -los 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu i pronom
  1. Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural.
  2. el llur (o ço del llur) antigament Les seves coses, els seus béns.

■ llur

adjectiu i pronom Possessiu que fa referència a la tercera persona del plural el llur o ço del llur antigament Les seves coses, els seus béns
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llusc
| llusca

■ llusc
| llusca

adjectiu Llosc
Informació complementària
Traducció