Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ llussiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llussiar</title>

Partició sil·làbica: llus_si_ar
Etimologia: variant de llossar 1a font: 1416

verb transitiu dialectal oficis manuals Llossar.

■ llussiar

verb transitiu dialectal oficis manuals Llossar

■ llustrar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llustrar</title>

Etimologia: de llustre¹ 1a font: 1809

verb transitiu Enllustrar.

■ llustre¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llustre</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: lustre
Etimologia: del ll. lustrum ‘sacrifici expiatori celebrat cada cinc anys; hora de l’alba en què es feia’, i d’aquí també el sentit de ‘període de cinc anys’ en absolut, de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’; en el sentit de ‘brillantor’ prové de l’it. lustro, íd. 1a font: c. 1460

masculí

1. Brillantor d’un objecte brunyit. Donar llustre a un mirall, a un moble.
2. figuradament Esplendor. Els consellers i els altres senyors de llustre de la ciutat...
Preparació a què se sotmet un objecte perquè brilli.
Substància que, aplicada sobre un objecte, li dona brillantor. Llustre per a les sabates.

Vegeu també:

llustre²

■ llustre¹

masculí Brillantor d’un objecte brunyit Donar llustre a un mirall, a un moble figuradament Esplendor Els consellers i els altres senyors de llustre de la ciutat Preparació a què se sotmet un objecte perquè brilli Substància que, aplicada sobre un objecte, li dona brillantor Llustre per a les sabates Vegeu també llustre 2